Excel·lència universitària: la UdL als rànquings

Ara fa 15 anys de la primera publicació de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a Rànquing de Xangai. Des d’aleshores han sorgit un gran nombre de rànquings, tant internacionals (THE, QS, U-Multirank) com estatals (CyD, U-Ranking). L’objectiu d’aquests rànquings és comparar les universitats segons criteris de qualitat, tot oferint informació comprensible, simple i sintètica que faciliti la comparació entre les universitats.

La irrupció dels rànquings universitaris. La cerca de l’excel·lència ha estat una constant a la universitat des dels seus inicis. Ara, amb la irrupció dels rànquings, la universitat no només es preocupa d’apropar-se a l’excel·lència, sinó també de mesurar-la. L’empresa no és precisament senzilla, sobretot perquè l’excel·lència o la qualitat són conceptes sobre els quals no hem estat capaços de trobar un consens –i potser és bo que no l’arribem a trobar mai–.

Abans de l’aparició dels rànquings universitaris, la categorització de les universitats es basava, quasi exclusivament, en la reputació. Sense conèixer les universitats, tots situàvem Oxford, Cambridge o Harvard al capdavant o, per exemple, posicionàvem la UB per damunt de les universitats de menor dimensió (com ho són la de Lleida, Girona o la Rovira i Virgili).

És evident, però, que la reputació és un concepte massa subjectiu i massa genèric per categoritzar les universitats. Una de les grans virtuts dels rànquings universitaris rau en el fet que han començat a centrar l’atenció en el rendiment de les universitats, i no només en la reputació. Això ha permès que universitats aparentment petites, les quals no s’esperaven al capdamunt dels rànquings, ara puguin tenir la seva visibilitat.

Benvinguts, doncs, els rànquings universitaris, encara que voldria anomenar, almenys, tres limitacions importants: 1) sovint confonen el que “es pot mesurar” amb el que “és important de mesurar”; 2) s’obsessionen a comparar universitats heterogènies i, per tant, difícilment comparables; i 3) sovint avaluen totes les universitats amb els criteris de les universitats més prestigioses (per exemple, quan compten els professors que han rebut el premi Nobel per determinar quina universitat és millor).

Què mesuren els rànquings universitaris? L’activitat acadèmica té una vessant docent i una investigadora, la qual cosa fa que la majoria dels rànquings opinin sobre aquestes dues activitats principals de la universitat. No obstant això, cada vegada més es comencen a valorar altres dimensions de l’activitat acadèmica, com ara la transferència del coneixement, la innovació i desenvolupament tecnològic, l’orientació internacional o la contribució al desenvolupament regional.

Aquesta riquesa en l’anàlisi de les dimensions de l’activitat universitària ha permès que els rànquings universitaris es converteixin en una eina molt útil per a la presa de decisions de l’estudiant, del recercador, de l’empresa o del gestor públic. Per exemple, una universitat pot destacar en intercanvis internacionals però pot ser feble en recerca. En conseqüència, pot ser una universitat desitjada pels estudiants d’intercanvi, però poc interessant per als investigadors.

El mateix pot argumentar-se en relació a les àrees de coneixement –per exemple, una universitat pot destacar en enginyeries però pot ser menys excel·lent en ciències socials, o a l’inrevés–. Cal doncs, que ens acostumem a saber llegir els rànquings d’universitats, perquè en comença a haver per a tots els gustos. Alguns es proposen obtenir una classificació ordinal d’universitats.

Són els anomenats league tables, els quals presenten els resultats a manera de podi, els que generen més soroll i els que més titulars omplen. Altres, en canvi, defugen d’oferir una classificació ordinal, tot cercant presentar informació segmentada que permeti destacar àmbits d’excel·lència que passen desapercebuts als primers.

Tots tenen la seva utilitat i, en conjunt, permeten una anàlisi comparativa i possibiliten una millor visibilitat i posicionament de les universitats; una qüestió cabdal en un entorn cada vegada més competitiu. La UdL en els rànquings universitaris. Es calcula que al món hi ha al voltant de 26.000 universitats. Els “rànquings podi” internacionals han posat l’accent al fet d’identificar les 500 universitats més prestigioses del món, però s’han revelat poc útils quan es vol saber, per exemple, les universitats que estan entre les posicions 500 i 1.000 o, per exemple, si s’està entre les tres mil primeres del món.

És per això que és imprescindible efectuar una anàlisi global, amb rànquings podi i amb rànquings d’informació segmentada; amb internacionals i estatals; amb generalistes i específics per àrees de coneixement. Aquesta anàlisi mostra que la UdL es troba en posicions molt rellevants.

Pel que fa als rànquings internacionals, per exemple, la Universitat de Lleida presenta una posició molt destacada en ciències de l’agricultura i en ciència i tecnologia dels aliments. Així ho rubricava, l’any 2015, el prestigiós Informe de Thomson Reuters sobre l’estat de la innovació, quan posicionava la UdL com la segona universitat més influent del món en Ciència i Tecnologia dels Aliments.

En la mateixa línia, el QS World University Ranking per àrees de coneixement –un dels tres rànquings més rellevants a nivell mundial– en l’edició del 2017, posicionava la UdL al lloc 40è del món en ciència i tecnologia dels aliments, i entre la posició 101 i 150 mundial tant en ciències agràries com en ciència veterinària.

En la mateixa línia, el National Taiwan University Ranking, en l’edició de l’any 2017, situava la UdL a la posició 89 en ciències agràries. No cal dir que són posicions molt rellevants, si un no perd de vista que 26.000 universitats al món són moltes universitats.

Pel que fa als rànquings de l’Estat, els tres que s’han publicat recentment destaquen també el bon posicionament de la UdL.

El mes de maig passat es va donar a conèixer l’edició 2018 del Ranking CyD –el rànquing universitari més prestigiós de l’Estat–, que posiciona la UdL com la 10a universitat de l’Estat en recerca, amb una millora notable dels indicadors any rere any.

A primers de juny s’ha donat a conèixer l’edició de 2018 del U-Multirank, un rànquing d’universitats impulsat per la Comissió Europea. Aquest rànquing situa la UdL a la posició 331 de les 1.614 universitats analitzades de tot el món, una posició molt notable per a una universitat que compta amb tant sols 10.000 estudiants.

Si ens centrem en la posició a l’Estat, el U-Multirank coincideix força amb el Ranking CyD. De les 1.614 universitats analitzades, 75 són de l’Estat i, d’entre aquestes, la UdL és la 10a universitat en ensenyament i aprenentatge, la desena en índex de citacions dels articles de recerca i la novena en publicacions altament citades.