Els valors que faran una societat més justa i millor

Amb la calma de l’estiu i amb el constant esdevenir polític al qual ens hem acostumat, he volgut fer un repàs d’allò que crec que ha de ser el pilar fonamental de la vida política: els seus valors i fonaments històrics; en el meu cas, de la democràcia cristiana. Sabent per endavant que és possible que no sigui un tema de lectura fàcil i que molts dels que començaran no acabaran, crec que pot ser un exercici de repàs que pot ser interessant.

La democràcia cristiana fonamenta els seus orígens al segle XIX i es desenvolupa amb el pensament de Jacques Maritain i Emmanuel Mounier, principalment fonamentats en uns principis d’arrels espirituals, lluny del materialisme, en què s’anteposa allò moral i sobretot la dignitat de la persona, en què el bé comú i la justícia social estan per sobre de la resta. La persona és el centre, principi i final de l’acció política, bàsicament ocupant un espai de centre.

La Rerum Novarum de 1891 és l’inici d’aquests idearis que fan que a Itàlia hi hagi el primer brot de la mà de Luigi Sturzo, però no és fins després de la Segona Guerra Mundial quan la idea de la democràcia cristiana qualla a Europa amb la fundació del Partit Demòcrata Cristià a Alemanya amb Konrad Adenauer al capdavant; òbviament la referència a Catalunya és l’extingida Unió Democràtica de Catalunya de la mà de Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos per defensar les seves idees i el seu país el 9 d’abril de 1938 si bé el partit fou fundat el 1931. Maritain parla directament del bé i del valor, fa una proposta política d’humanisme integral i proposa una política de servei com a primera responsabilitat de la classe política i consegüentment del polític com a persona; el que ell anomena personalisme.

Fill del seu pensament neotomista, que considera la persona com un ésser racional, essencialment social i comunitari, lliure i transcendent que fa que la societat sigui una societat de valors, posant el protagonisme en la persona, en la família i el seu entorn, en la igualtat i en la justícia social per poder fer gran la societat.

Mounier va més enllà i introdueix la noció estàtica; l’economia destinada a servir a la societat i no la societat a servir l’economia, terme que avui hem de tenir molt present ja que sembla que els valors van desapareixent donant pas a tot allò material.

L’Estat és el mitjà i la persona és el fi; només existeix en benefici de la persona realitzada a la societat, l’educació no té la finalitat de modelar la persona sinó de facilitar-li els coneixements necessaris per exercir veritablement la seva llibertat. Així doncs, el centre del pensament i de l’acció política és la persona.

En definitiva, quan avui parlem d’acció política i valors és evident que més que mai podem posar damunt de la taula, amb la convicció que tots pensem que és necessari centrar l’atenció en el foment d’aquests valors i que l’acció del polític és defensar-los i fer polítiques que els mantinguin; uns valors que cal fomentar i que molts són innats al mateix individu com ara el respecte, la justícia, la llibertat, la honestedat, la tolerància, l’equitat, la pau, la responsabilitat i la lleialtat; i són a més una guia de vida que cal valorar i fomentar.

Aquests són part dels principis de responsabilitat del governant, tot i que per desgràcia no sempre és així, i això fa que els ciutadans deixin de creure amb els polítics i amb la mateixa política. És responsabilitat de tots tornar a esmerçar tots els esforços per tal de recuperar aquests valors i aquesta confiança de la societat amb una acció que ha d’estar pensada per ser i fer una societat millor i més justa.

En el meu cas, he trobat els meus principis a la democràcia cristiana, crec que no són exclusius ja que el pensament polític té el seu objectiu primari en la persona dins del seu entorn social en llibertat i plenitud i aquests valors seran els que faran una societat més justa i millor.