En record dels bons amics i ciutadans que aquest estiu ens han deixat

De tornada de vacances ens hem trobat amb dolor de cor, amb la pèrdua de tres bons amics. Tots ells han estat persones positives, constructives, planeres en el tracte, persones que fan país, cultura i ciutat. Els vull fer un petit i malauradament breu homenatge i recordatori a la seva contribució, a mantenir la societat viva, creativa, amb el seu compromís, esforç i fins i tot sacrifici personal, assolint plenament la seva condició activa de ciutadans, fidels al país, al futur, i al vent renovador del món. Tots ells eficients, compromesos i discrets treballadors, culturalment honestos i ajudadors d’altres. Un ha estat en Josep Maria Miró, tràgicament traspassat, lluitador incansable des de primera hora fins a la darrera, amb el compromís permanent en la defensa de les llibertats democràtiques i de la pagesia, primer alcalde de la democràcia de la població de Vinaixa, i amb una gran trajectòria de lluita, a més del seu poble, també a la mateixa ciutat de Lleida, entre altres, en el moviment en defensa de les llibertats nacionals i socials. També en Víctor P. Pallarés, la gran icona cultural de Lleida, per la seva gran aportació a la cultura especialment a la pintura i a la docència, cofundador del Grup Cogul, grup cabdal artísticament a les terres de Ponent, gran renovador cultural, incansable treballador en la recerca de la perfecció i de noves formes d’expressió artística, en definitiva un bon creador de cultura, ens deixa una gran i valuosa producció artística que la ciutat i el país han de saber mantenir i difondre didàcticament per a les noves generacions. Finalment l’Octavi Miarnau, persona d’una discreció gairebé anònima, home d’una gran i vasta cultura i un gran bagatge polític arrelat i fidel als inicis moderns de la política lleidatana, a Joventut Republicana, de la qual ha estat un gran exponent, amb gran visió de futur, eficaç treballador constant i pacient, ha estat un bon puntal en el bastiment d’una nova societat més justa i lliure. A totes llurs famílies, el meu sentit condol com a persona i com a ciutadà, tots hem perdut. La societat lleidatana queda en deute amb tots ells. Tots tres són exemples a seguir per la seva trajectòria i obra feta, us recordarem i us trobarem a faltar.