Potenciem els nostres rius

Aquest ha estat el segon any en què participo en el Descens en Piragua Torres de Segre-Soses-Aitona-Seròs, una iniciativa que fa tres anys que se celebra i que destaca pel seu caràcter lúdic i esportiu, però que tampoc no oblida el vessant reivindicatiu pel que fa al cabal del riu Segre, i que enguany, a més, també ha potenciat el seu caràcter solidari, ja que ha col·laborat amb l’AFANOC Lleida.

Com ja vaig poder comprovar en la segona edició de la cita, tots els participants vam poder gaudir moltíssim de la natura, a la vegada que fèiem esport. Per tot plegat, des d’aquí vull expressar el meu reconeixement als organitzadors per la feinada que comporta tota la logística i les gestions realitzades per tenir el riu tan net, amb tants voluntaris en els punts importants i conflictius i amb una senyalització tan acurada.

Al tall d’aquesta exitosa jornada, val a dir que, cada dia, són més les persones que decideixen endinsar-se en el món dels esports fluvials i gaudir d’uns dies en contacte amb la natura.

Als nostres municipis, comptem amb nombroses iniciatives i activitats que posen en valor esport i natura, però, concretament, el descens amb piragua pels rius és una de les més rellevants i que cada cop va agafant més volada per la seva espectacularitat, incrementant, any a any, el nombre de practicants.

Cal recordar, per exemple, que aquest diumenge 26 d’agost passa pel nostre terme el Descens Internacional amb piragua pel riu Cinca, de Fraga a Mequinensa, amb més de 800 participants i que compleix la seva 21a edició.

Per fer aquestes activitats d’aigua, cal assegurar un cabal específic i, en aquest sentit, cal agrair a Endesa que hagi fet aquesta correcta gestió del cabal de riu Segre i que diumenge passat, sense anar més lluny, assegurés a l’organització del Descens en Piragua Torres de Segre-Soses-Aitona-Seròs un cabal d’uns 20 m3 per segon, sense el qual no hauria estat possible fer amb seguretat el descens fluvial.

Ara bé, què passarà els dies després d’aquest descens? I el cap de setmana que ve? O al mes de setembre? És important que, des dels nostres pobles, des de les administracions, els clubs, les entitats o les empreses del sector, posem en valor la potencialitat lúdica i esportiva dels nostres rius.

Però al mateix temps, cal que exigim a les empreses hidroelèctriques, que són les responsables de regular els embassaments i les conques hidrogràfiques, que ens facilitin uns cabals mínims que assegurin poder practicar aquests esports i aquestes activitats fluvials, amb total seguretat i respecte pel medi ambient.

Finalment, i un cop passats els mesos de desgel i uns episodis de pluges notables que es tradueixen en rius molt cabalosos, fins i tot amb desbordaments i inundacions, voldria mostrar la meva preocupació, que augmenta any rere any, al voltant dels danys i dels perjudicis que ens toca patir a aquells municipis que vivim al costat del riu: finques negades d’aigua, trencament d’equipaments municipals (bancs, senyals, passeres...), murs de contenció trencats, erosions de fins a 20 metres de finques, sedimentació de milers de m de graves que impedeixen la lliure circulació de l’aigua canviant el curs del riu, captacions d’impulsions malmeses, etc.

Cal que entre tots els sectors implicats (UE, CHE, municipis, empreses, ciutadans...) trobem la manera de fer una millor gestió dels rius, cada cop més col·lapsats, i de les seves lleres, cada cop més brutes de troncs i branques.

Deixo aquí, per acabar, una dada preocupant: l’any 1997, en què hi va haver desbordaments a les nostres hortes sense arribar al nucli de la població, vam tenir sumes de cabals del Segre i Cinca de 1.400 m/segon, mentre que, en els últims anys, concretament al 2013, al 2017 i al 2018, hem tingut inundacions similars, amb sumatoris de cabals sensiblement inferiors: 700-800 m/s.