Els murs no debiliten la vostra convicció amb l'alliberament del país

Estimada Carme, per fi, 145 dies després, he pogut tornar a abraçar-te. Aquest cop entre els murs de la presó de Mas d’Enric. Un captiveri injust que et reté sense judici pel teu compromís amb el debat a la cambra de la sobirania popular, el Parlament de Catalunya. Un compromís democràtic amb la llibertat del nostre país.

Al viatge d’anada pensava en les estones que vam compartir, i en quanta gent t’estima arreu del país pel que has fet, però sobretot per com ho has fet. El teu llegat, al costat de la resta de companys presos i exiliats, ens marca el camí a seguir.

Un camí que ens ha portat a ser més a prop que mai de la República catalana, i que alhora ara ens sembla que està tan lluny.

El teu tarannà, presidenta Forcadell, és exemple de constància i persistència i ara, sent un ostatge, segueixes transmetent una convicció i una energia enormes. Durant el viatge de tornada a casa, només he pogut reflexionar sobre com segueixes pensant sempre en els altres abans que en tu mateixa, com et preocupes per ajudar la resta de preses, com ets un referent entre els altres presos i t’escriuen perquè els ajudis, però sobretot com de clar tens el que està passant i sobretot cap on cal anar.

Ens cal seure, fixar de nou una estratègia conjunta i seguir avançant junts cap a la llibertat del nostre poble, perquè és l’únic camí possible. La història està plena de dones i homes que han lluitat per avançar en els drets civils i democràtics i tu n’ets una. Ara, alguns pretenen posar en dubte la vigència d’aquests drets, però des de fora i des de dins, per vosaltres que esteu patint aquest dur captiveri, tenim clar que no podem renunciar-hi.

A l’espera d’un judici polític en el qual no tenim cap esperança posada, a diferència del que està passant a la resta dels països d’Europa on tenim exiliats, només vull recordar-te que aquí hi ha molta gent que t’estima. Gent que som cada setmana davant de les presons, a les places de les nostres viles i on calgui per reclamar la vostra llibertat.

Us volem a casa, us volem lliures i us volem a prop per seguir lluitant per la llibertat del nostre poble.

Fins a la victòria, sempre.