Sense els cent dies de gràcia

Quan un governant accedeix a un càrrec de responsabilitat se li acostumen a concedir cent dies de gràcia. S’entén que algú que comença una nova etapa s’ha de situar, ha de formar el seu equip, ha de tenir temps de traçar les línies mestres d’allò que pretén fer i, fins i tot, se li ha de tolerar alguna errada per la falta d’experiència o pels comprensibles errors de càlcul fins que un no té preses perfectament les mides del nou despatx. Prenent com a mesura un mandat, que és de quatre anys, aquesta mica més de tres mesos de coll és un període d’adaptació perfectament raonable. En el cas del nou paer en cap, Fèlix Larrosa –a qui ja vaig felicitar pel seu nomenament i a qui desitjo sincerament tot l’encert pel bé de la ciutat de Lleida–, no disposarà d’aquests cent dies senzillament perquè el seu temps està limitat als nou mesos clavats que ens separen de les properes eleccions municipals. Aplicant una regla de tres simple, si a quatre anys li corresponen cent dies d’adaptació, algú que estarà al despatx d’alcalde uns dos-cents cinquanta dies, haurà d’accelerar el procés de posar-se les piles a poc més de dos setmanes. Fins i tot el mateix Larrosa ja es va autoimposar deures per a aquests primers dies, que va enumerar i fer explícits durant el seu discurs d’investidura.

De fet, el substitut del nou ambaixador del regne d’Espanya a Andorra no hauria de necessitar gaire temps per poder ser avaluat amb tota l’exigència. Porta prou temps com a regidor i té prou experiència com a tinent d’alcalde i responsable d’una àrea tan complexa com és la d’Urbanisme com perquè es pugui fer ràpidament a la nova situació. Des del nostre grup municipal, com vam dir en el ple extraordinari de dimecres, estarem oberts a col·laborar en tots aquells temes de ciutat que requereixin grans consensos i treballarem –com hem fet sempre– pensant en Lleida, en els que hi viuen avui i a fer-la millor per a aquells que hi han de viure en el futur. Però, al mateix temps, mantindrem la mateixa línia d’oposició exigent i responsable que venim desenvolupant des del primer dia.

S’agraeix l’intent de canvi de to respecte al seu antecessor i és ben possible que en les formes hi hagi un altre tarannà, talante, que en diuen alguns. Fer explícit que vols millorar les coses en aquest capítol, de fet, ja és una forma ben evident de censurar l’estil i les maneres de qui t’ha precedit. Ara resulta que Fèlix Larrosa reconeix que les maneres d’Àngel Ros no eren les millors i busca marcar distàncies, cosa que no li vam sentir expressar mai mentre estava jeràrquicament per sota seu. Però a Lleida no només ens convé que l’alcalde tingui un to més amable, menys agre. Si realment el nou paer en cap vol demostrar perfil propi, esperem que el demostri també en altres àmbits on, almenys en els darrers tres anys i mig, ha mantingut absoluta sincronia amb la línia d’Àngel Ros. Mai, en cap votació, no ha expressat la més mínima discordança. Ha votat contra la celebració del referèndum, contra el reconeixement de les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre, contra l’exigència d’alliberar els presos polítics i permetre el retorn dels exiliats, ha estat part del bloc dels que van impulsar, aplaudir i aplicar el 155 i, per tant, també corresponsable de l’espoli del Museu de Lleida el mes de desembre passat.

Si la seva voluntat de canvi és sincera, tindrem oportunitat de veure-ho ben aviat. Podria començar per trencar el pacte granític amb Ciutadans i amb el PP. Podria continuar excloent del seu equip de govern la regidora trànsfuga que Ros va captar al mes de febrer. Podria, a més, paralitzar el POUM per repensar-lo i no mirar d’imposar-lo tant si vols com si no vols. Podria mirar de posar ordre als números de l’Empresa Municipal d’Urbanisme o a la Llotja. Podria donar-li un parell de voltes a la política fiscal i econòmica de la Paeria. Podria fer totes aquestes coses i, a més, podria tornar a posar Lleida al costat del sentiment majoritari de la ciutadania, que reiteradament ha expressat la seva voluntat de fer de Lleida la capital interior de la República catalana. Molt em temo que en res de tot això no hi haurà cap canvi i que, si hi ha algun petit moviment, només serà amb intenció tàctica i amb càlcul electoral.

El compte enrere per a l’autèntic canvi d’alcalde ja està en marxa i no té res a veure amb el que s’ha produït aquesta setmana. A Fèlix Larrosa li correspondrà dirigir la Paeria com una junta gestora fins a les eleccions del maig, quan tots els lleidatans i lleidatanes, i no només uns centenars de militants d’un partit, decidiran el nou rumb de la ciutat després de quaranta anys de governs socialistes. El canvi il·lusionant de veritat ja és més a prop.