Des d’un teatre

A aquestes altures del procés, ningú es va sorprendre que el President de la Generalitat, després de les vacances d’estiu, fes el seu primer discurs en un teatre. Ni per un moment se li va ocórrer obrir el Parlament de Catalunya i entrar a l’hemicicle per donar-hi la dignitat que es mereix. L’aterreix que l’oposició debati amb ell. Senzillament va acudir al teatre a llegir, capbaix, un discurs en el qual ni va esmentar temes socials, de sanitat o d’educació; com al seu predecessor, no li importen. Si en la reunió amb Sánchez va dedicar un 90% al procés, en el monòleg de dimarts va destinar-hi el 100%. En una lectura buida de novetats veiem com ara proposa una altra Diada històrica, i després una marxa civil, i després de parlar, com sempre, en nom de tots els catalans, més tard proposarà un referèndum, un fòrum social... Pretén malgastar un altre any fins que s’atansi una altra Diada a la qual posar un altre títol imaginatiu. El més sorprenent és que alguns s’ho continuaran empassant. I quan un ha llegit a consciència el seu llibre entén que, quan Torra va utilitzar en la seua actuació el verb negociar, senzillament volia dir que es faci el que ell diu i que Puigdemont ordena. Quan va citar sense pudor Luther King, que no era ni racista ni supremacista, se li va oblidar esmentar la notícia d’aquesta setmana que explicava que Puigdemont es va reunir amb els seus consellers i que es va acomiadar dient-los “demà tots als vostres despatxos”. Tanmateix, ell va pujar al cotxe i es va escapar. Els va mentir també a ells. Els traïts, de moment, han callat. Tampoc va parlar del seu altre predecessor, el que va demanar esforços i milions per a la causa, que de tanta “opressió” de l’Estat es va passar l’estiu navegant en un iot per les Balears mantenint el seu bronzejat. Ho ha enfonsat tot menys el seu veler. I per agitar la tardor, ja han amenaçat de paralitzar Catalunya una altra vegada. Per descomptat, amb la il·lusionada aprovació de Torra, del qual ja ningú dubta que, dirigint Catalunya com un CDR, no és el president de tots. I així continuen malgastant mesos. Des que Torra és president només s’han realitzat 2 sessions de control i hi ha més de 2.000 iniciatives parlamentàries pendents. No li queda ni èpica per fer una obra de teatre.