Error cívic i polític

Bon dia, em presento, sóc Ignasi Farreres i Bochaca, nascut a la Pobla de Segur l’any 1939, on vaig viure fins als 20 anys. Em vaig llicenciar en Ciències Econòmiques i posteriorment vaig ser durant dotze anys, al llarg de tres legislatures, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya.

He llegit que el ple de l’ajuntament de la Pobla ha pres la decisió de sotmetre a consulta popular el fet de decidir si el passeig Josep Borrell i Fontelles manté el nom del ministre d’Exteriors o es canvia pel d’1 d’Octubre.

Amb el màxim respecte als regidors i regidores de l’ajuntament, crec que la decisió constitueix un error cívic i polític. Raonaré el perquè; però prèviament voldria aclarir que no sento empatia personal amb el Sr. Borrell, ni comparteixo la seva ideologia política, ja que ell és socialista i jo em defineixo com a socialcristià.

Al meu entendre, i en general, és un error polític el fet de dedicar carrers o places als polítics en actiu, es diguin Mussolini, Franco, Pujol, Maragall, Borrell, Farreres, Gordó o Capella. Per què? Senzillament perquè la política és molt volàtil, avui governen uns i demà, uns altres. A més, totes les persones tenim fragilitats i cometem errors, i en el cas dels polítics, opten per ideologies que lògicament no són compartides per tothom, ja que això és senyal d’una societat plural. Per això no és gaire recomanable dedicar espais públics a polítics en actiu, per evitar, entre altres coses, el tràngol de veure com aquestes dedicatòries són revocades. Les dedicatòries haurien de fer-se només a persones difuntes o, en el cas de persones vives, per les seves aportacions artístiques, cíviques, culturals o científiques, no subjectes per tant a la volatilitat de les simpaties polítiques. En el cas del món de la política, cal tenir, per tant, un mínim de la perspectiva històrica que dóna el transcurs dels anys.

De la mateixa manera, és un error proposar com a nom alternatiu del passeig el d’1 d’Octubre, ja que aquests tipus de dedicatòries tampoc no haurien de fer-se en nom d’esdeveniments polítics conjunturals i d’acceptació no generalitzada per la població ja que sinó pot passar perfectament el que va succeir arran de la victòria de Franco en la dissortada guerra civil, quan van batejar-se moltes places amb la denominació de plaça de la Victòria. Anys després, amb la democràcia, van ser rebatejades. Tornant al nostre cas concret. Tenint més o menys simpatia o antipatia a les idees polítiques del Sr. Borrell, cosa ben legítima, el que és segur és que és un personatge objectivament destacat i valuós; esmento alguna de les responsabilitats que ha exercit: catedràtic, secretari d’Estat d’Hisenda, ministre d’Obres Públiques, president del Parlament Europeu, i actualment ministre d’Afers Exteriors, de la Unió Europea i de Cooperació. Només amb tot això, passarà a la memòria col·lectiva com un fill insigne de la Pobla de Segur. La proposta de retirar el seu nom del passeig, que en el seu moment se li va dedicar (potser precipitadament), no és més que una prova de mesquinesa, producte de l’exaltació i crispació a què ens ha portat l’actual polarització o frontisme polític a Catalunya i Espanya. Encara som a temps de repensar la proposta. Esmenar-se és de savis.

Amb el major respecte a tots els pobletans.