Els colzes a la taula

Servidor no té cap màster, als meus anys universitaris no existia aquesta útil modalitat de complement de currículum. Hom pot cursar màsters molt diversos, i aquests s’han generalitzat arran de la transformació de les carreres universitàries, que avui solen dividir els programes consecutivament en graus (tres anys) i estudis de postgrau, el més conegut el màster.

De vegades el màster té una denominació i un ressò que supera el grau, a part que el complementa fins a fer dels estudis de la persona un conjunt de sis anys. Les carreres clàssiques, Dret, Ciències, Filosofia, tenien cinc anys, algunes del tipus Enginyeria fins a set. Ara solen tenir tres cursos de grau i es complementen i enriqueixen, sobretot mirant el panorama laboral, amb els màsters. Fa patxoca que algú pugui exhibir un màster en Tecnologia Avançada de Telecomunicació, o en Estudi Progressiu de l’Acceleració de Partícules, per exemple, i són cada vegada en més gran nombre els qui poden exhibir-ne dos o tres.

He dit poden exhibir. Darrerament veiem tot de màsters denunciats per irregularitats en la seva obtenció degut a manipulació als despatxos, canvi de notes, inexistència de treballs obligatoris... Com que els casos sortits a la llum pública comprometen també càrrecs públics, és impossible no sentir un malestar a la boca de l’estómac. De segur que hi haurà lectors que rondinaran, “aquestes coses sempre han passat”, com si diguéssim no té remei. Bé, els fenòmens i successos que tenen dimensió moral ens han de preocupar.

Els estudis, ja des de la Primària, han de seguir-se amb aplicació. He estat professor i els meus exalumnes poden convalidar les constants apel·lacions que feia a l’esforç, –el verb llatí que dóna origen al mot estudiar vol dir en primera accepció “esforçar-se – quan hom cursa estudis. L’aplicació és premiada amb qualificacions positives, i el sacrifici fet cal que obtingui també una satisfacció íntima, la impressió que hi ha hagut un combat obert, amb joc net. D’altra banda execro una universitat, –una per ara– que sembla tenir mecanismes flexibles en el seu si per acollir ganduls i pillastres als quals facilitava el diploma. Per tant, cal que ella mateixa faci neteja.

Que algú amb càrrec públic important, en ser acusat d’haver permès irregularitat en la seva titulació, es defensi com un gat aculat a la paret, per acabar, al cap d’un temps, dimitint, i quedant com un miserable, em sembla greu. Molt greu. Com que estem en temps de predomini de les xarxes lamento que hi hagi hagut, com a reacció, massa barrila i acudits de reflexió condemnatòria. Cal acusar enèrgicament, enllà de tot color polític, els qui no estudien i pretenen passar alegrement de la seva obligació. Els colzes sobre la taula i hores i hores d’estudi, senyors i senyores, són la primera obligació, l’impuls ètic i l’únic passaport a la decència.