Educació

Tal vegada la política –la política dolenta– pretén que les Humanitats vagin desapareixent dels plans d’estudi. Per exemple, la Filosofia. A l’arrel del mot educació hi ha el verb llatí que vol dir “guiar, conduir”. Diu Kant: “Què puc saber, què puc fer i què he d’esperar.” Els termes cultura i

són essencials per al desenvolupament de la vida humana. Els països grans són superiors en ciències i en cultura, en ensenyances públiques, en tot el sistema educatiu. Els col·legis elitistes estan al marge.

Els exàmens dels alumnes de les universitats, que formen conglomerats de nombrosos candidats, mostren allò que els professors es limiten a explicar, el que resulta ser inexplicable per afegir-ho al ritual de l’examen. Els exàmens, però, de fet no es preparen. El que cal és preparar el coneixement d’un tema, d’una matèria, aprendre del qui sap, del territori del saber, perquè cal remarcar que els “coneixements minoristes” de manual només serveixen per passar el disbarat de l’examen.

Walter Benjamin ens diu que “la vida dels estudiants està sotmesa a la idea d’utilitat i de professió, semblant a la idea que exclou la ciència, perquè no es tracta de consagrar-se a un saber que allunya del camí de la seguretat burgesa”. I com cita Immanuel Kant, “no s’ha d’ensenyar pensaments sinó aprendre a pensar”, i també diu que “no s’aprèn Filosofia, s’aprèn a filosofar”. I Fichte –burgesies a part– diu: “Cal dedicar absolutament tota la vida, en l’època universitària, a l’únic fi de concentrar-se i aprofundir en el saber.”

Emilio Lledó, brillant literat i filòsof, a Sobre l’educació no deixa de banda qüestions que abans, i ara i ben segur en el present que s’acosta, animen a ser com cal a educats i educadors, a fer memòria “en la història de la humanitat davant la possibilitat de veure gran quantitat d’horrors, aberracions i maldats com en el nostre temps”. Aristòtil va dir que “no hi ha pitjor injustícia que els qui tenen armes, sense justícia i homes més feroços” i cal remarcar que els grecs van ser la pedra fonamental de la democràcia.

Altrament, les filosofies queden recloses en el recinte de la història passada, en el mausoleu dels clàssics. Bertrand Russell va explicar que “la filosofia ha de ser estudiada no per les respostes concretes a problemes plantejats, perquè en general cap resposta no resulta com a verdadera, però sí pels valors dels mateixos problemes, perquè amplien el possible, i la imaginació i l’intel·lecte, i disminueixen la nostra seguretat dogmàtica que tanca l’esperit de la investigació”. Bertrand Russell segueix en les raons. Alerta!