Cria i engreixament de currículums

Al mercat laboral hi ha professionals dedicats a assessorar, no a engreixar, aquells qui desitgen realitzar els seus currículums (coachs, Consultors en HR, etc.). Poden orientar perfectament sobre els diferents models i plantilles que millor presentin el nostre perfil i interessos.

Si bé és un fet lícit que busquem la millor presentació curricular –l’esmentat document serà el nostre representant i ens obrirà o tancarà portes–, no ho és que algú l’alimenti i engreixi amb experiències i titulacions que prèviament no han format part de la nostra dieta professional.

Setmanalment, al nostre despatx analitzem centenars de currículums i són molt pocs els que s’hagin de sotmetre a dieta curricular. Pel que sembla i segons els mitjans de comunicació, el tractament destinat a l’engreixament és més freqüent entre la classe política.

La ‘titulitis’. Connotacions psicològiques

Si seguim el que diu la Reial Acadèmia de la Llengua, aquesta ens indica que estem davant d’una “valoració desmesurada dels títols i certificats d’estudis com a garantia de coneixements d’algú”.

Si ens fixem en la realitat psicosocial dels abonats a la nòmina de la titulitis, m’atreveixo a definir-la com una distròfia curricular, trastorn que pateixen algunes persones –polítics o no– causat per un desig desmesurat d’acumular títols i presentar-se davant dels ulls dels altres millor del que ells es perceben a si mateixos, la qual cosa denota una sèrie de símptomes:

Falta d’autoestima, pretenent compensar amb títols aquelles carències que no pot cobrir partint de la seua pròpia personalitat;

Vanitat o necessitat desmesurada de reconeixement pels altres;

Tramposos o mestres de l’engany capaços d’ordir tota mena d’estratagemes per revestir el seu currículum vitae i que ens perdem a la jungla de la comprovació documental.

No tothom practica frau curricular

Que ningú no cregui que tots els polítics pateixen distròfia curricular. En els mitjans de comunicació apareixen innombrables casos sense titulació universitària, des de consellers o presidents, passant per empresaris d’èxit que van crear i dirigeixen empreses líders i que no tenir l’esmentada formació en cap cas els va portar a caure en la distròfia curricular ni que la falta de títols fos un problema insalvable en la seua carrera professional.