El que de veritat importa (i a qui)

Imersos com estem en una jornada històrica després de l’altra, perquè ara sí, ho tenim a l’abast de la mà, i totes les consignes habituals que estem escoltant des de fa anys, ha passat més que desapercebut un fet que provoca perplexitat, precisament per la poca difusió que se li ha donat.

El dia 12 de setembre estava prevista una reunió de la Mesa General de la Generalitat (CCOO, UGT i CATAC) per tal de portar a terme negociacions sobre diversos aspectes relacionats amb les retribucions de tots els funcionaris dependents de la Generalitat, entre altres, el col·lectiu de funcionaris de presons.

Es tractava de negociar l’aplicació de la pujada corresponent a l’any 2018, d’un 1,75 per cent, i les dates de devolució de les extra dels anys 2013 i 2014, a més d’altres temes previstos a la Llei de Pressupostos i en l’acord publicat en el BOE de 26/03/2018, com la jornada de 35 hores, conciliació, etcètera.

Doncs bé, va ser suspesa. El motiu? Doncs que el Govern de la Generalitat no pot o no vol concedir ni un de sol dels punts de l’acord, ja que les seves prioritats són d’altres.

I dic que la poca difusió que s’ha donat causa perplexitat ja que el tema afecta uns 220.000 empleats públics. Perquè se’n facin una idea: només al sector de les presons, a cada treballador que estigui treballant des de l’any 2012 se li deu l’extra del 2013, l’extra del 2014, i també la pujada salarial del 2018. Saben a quant puja? Uns 5.000 eurassos per funcionari d’aquestes característiques. Aproximadament unes sis mil persones.

I sorprèn perquè, al final, la Mesa es va reunir el 18 de setembre passat i tot això es va deixar a sobre de la taula (física). És curiós que uns sindicats tan disposats a sortir al carrer i lluitar pels drets dels treballadors no hagin lluitat absolutament res en aquesta mesa. Podria ser que el que de veritat els importa és una altra cosa.

I m’he centrat en el col·lectiu de funcionaris de presons perquè és un dels que més ha patit les retallades i en unes condicions d’especial perillositat. Recordin els aldarulls que es van produir a la presó de Ponent amb destrosses a les cel·les, tres treballadors de la presó ferits amb diverses contusions i un ambient tremendament hostil durant diverses hores. Quin va ser el motiu de l’ocorregut? Un tall de llum que va provocar que els presos es quedessin sense televisió. Sí, ho estan llegint bé. La mateixa violència per no tenir tele.

I mentre no s’abonen les pagues extra, s’exigeixen hores extra per no disposar de prou personal per tenir les presons correctament dotades. Una cosa que depèn del Govern de la Generalitat, i que no fa. I tampoc, que sapiguem, han dit ni mu sobre la crida a la insurrecció protagonitzada pel líder dels Mossos d’Esquadra separatistes, Albert Donaire, a començaments del mes de setembre passat, i en què demanava “obrir les presons”, encara que només per als seus, és clar.

Esperem que no se n’assabentin els sis reclusos que es van amotinar per no tenir tele i exigeixin el mateix tracte de favor. I esperem que els sindicats abans esmentats estiguin pel que de veritat importa i defensin els treballadors públics d’un sector tan vital i complicat com el de presons.