Dia Mundial de la Salut Mental

Avui, 10 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental.

Aquest any, a Catalunya, sota el lema Salut Mental, a la comunitat i a la feina, les entitats de familiars i persones que tenen un trastorn mental hem volgut posar l’èmfasi en la necessitat de desplegar definitivament el model comunitari que fa tants anys que anhelem i que és el millor model per tal que les persones amb trastorns mentals i les seves famílies tinguin reconeguts els seus drets fonamentals i puguin dur una vida amb normalitat.

Cada any ho celebrem en una localitat de Catalunya i es coorganitza per l’entitat d’aquella localitat i per la Federació Salut Mental Catalunya, que aglutina més de 60 associacions de tot el país. Aquest any s’ha celebrat a Girona on precisament les institucions i entitats del territori han desenvolupat amb molt èxit el model comunitari i que ha estat premiat a àmbit europeu pels seus magnífics resultats.

Fa dos anys, el Dia Mundial es va celebrar a Lleida, organitzat per l’Associació Salut Mental Ponent i la Federació Salut Mental Catalunya, sota el lema La prevenció, la clau de l’equilibri. Vàrem poder comptar amb la presència del conseller de Salut en aquell moment, Toni Comin, que va anunciar una forta inversió en salut mental i que va marcar un abans i un després. Li estem immensament agraïts ja que va fer possible un gran canvi en l’atenció a la salut mental.

Tota aquesta inversió però ha estat pràcticament destinada als entorns hospitalaris. Els canvis que hem presenciat al departament de Salut han estat molt importants i han millorat de forma considerable l’atenció a la salut mental.

Continuem però veient que familiars nostres encara viuen una vida institucionalitzada i que és molt difícil que aquesta pugui millorar sense un canvi important i profund cap al model comunitari.

Moltes famílies que conviuen amb els seus familiars amb trastorn continuen sense tenir els suports directes necessaris en el seu dia a dia. Són molt interessants i necessàries totes les accions que estem veient que es porten a terme des de diferents àmbits en relació amb l’atenció comunitària, taules de salut mental, fer xarxa entre els diferents serveis, etc. Però què és el que necessitem quan es parla del model comunitari? A què ens referim quan demanem una atenció a la comunitat? El realment important, el que realment necessitem és que ningú continuï tancat i allunyat del seu entorn per manca de suports amb la intensitat que necessita. O que cap persona pateixi greus complicacions a la seva vida quan viu a la comunitat per aquesta manca de suports i acompanyament. O que cap família es vegi desbordada, impotent i a vegades desesperada per aquesta manca de suports i acompanyaments. I és que ara com ara no està garantit el suport a la comunitat en els casos més complexos o que necessiten més intensitat d’acompanyament. Està previst en altres tipus de discapacitat però no en la discapacitat derivada d’un trastorn mental. És per aquest motiu que creiem que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies és clau perquè aquest model sigui possible, en coordinació continua amb el departament de Salut i en col·laboració amb la resta d’administracions.

El Programa de Suport a l’Autonomia a la pròpia Llar que ha impulsat aquest departament és una eina magnífica que amb les modificacions necessàries podria resoldre aquesta necessitat, així com les llars amb suport o les llars residència que creiem serien estupendes per als casos més complexos amb l’increment adequat del personal necessari. Unes llars on les persones amb un problema de salut mental puguin esdevenir veritablement autònomes i plenament integrades en la comunitat. Poder incrementar les intensitats de suport per fer possible que no quedi ningú exclòs i possibilitar el suport dins la pròpia família, així com els canvis necessaris perquè les transicions d’un recurs a un altre siguin flexibles i ràpides seria un gran avenç.

L’estrella que nosaltres esperem veure brillar justament és aquesta. Fa temps que estem esperant que hi hagi el canvi important necessari per possibilitar que l’atenció a la llar pugui arribar a totes les persones que pateixen un trastorn mental.A partir d’aquí, la incorporació al món laboral o altres mancances al col·lectiu ja seran més fàcilment abordables.

Feliç Dia Mundial de la Salut Mental!