Antoni Lacasa i Lluís Garrofé, homenots de Ponent

El passat dia de Sant Miquel va tenir lloc la XLVI Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, comptant amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, així com la inestimable col·laboració de l’ajuntament de les Avellanes-Santa Linya i del Patronat de Sant Miquel de Tartareu, poble on va tenir lloc la trobada científica dedicada a parlar del Registre fòssil a les Terres de Lleida.

Una cinquantena d’estudiosos i alguns veïns de la localitat que presideix la capçalera del riu Farfanya varen sentir les aportacions de Josep Maria Mata, Àngel Galobart, Josep Roqué, Ramon Canyelles, Sebastià Garralón, Ramon Estadella, Miquel Torres, Josefina Magriñà, Rafel Martí, Jaume Torres i Jaume Massana. Les seves explicacions ens feren viatjar en el temps, quan l’espai on som ara era un mar interior, que a poc a poc es va anar assecant quan el xoc de les plaques tectòniques Ibèrica i Europea va originar l’aparició dels Pirineus. Els darrers dinosaures que visqueren llavors, fa un seixanta milions d’anys, han deixat força restes en les serres del Prepirineu. Posteriorment, fa un trenta milions d’anys, la vella depressió marina plena de sediments fou solcada per rierols primer i després per l’actual xarxa fluvial. D’altres animalons com cocodrils i mamuts visqueren per on avui són les serres de graves de Sidamon o per les calcàries del Talladell... Un magnífic dinar a Lo pagès del Montsec, descobrint els fideus de confitat, va permetre recuperar forces per fer una passejada pel ric patrimoni de Tartareu de la mà d’Antoni Lacasa, Lluís Garrofé i Xavier Escuder. El sol es posava quan ens acomiadàvem després de dotze intenses hores plenament compartides.Reconeixences: La Jornada tècnica forma part de l’habitual fer del Grup de Recerques, nascut l’any 1976 i avui presidit per l’actiu Miquel Torres. De totes maneres sempre s’aprofita la trobada d’estudiosos per retre homenatge a aquelles persones que han dedicat bona part del seu temps a millorar el coneixement científic del nostre país.

En aquesta ocasió, la XLVI cita estava dedicada a l’Antoni Lacasa; no cal més que dir, que sense ell la paleontologia de les Terres de Lleida seria força diferent, especialment per la manca de les importants aportacions que ha fet, tant en el terreny de la investigació com en el de la conservació dels testimonis dels animals i plantes que visqueren molts anys abans que l’home aparegués al planeta. Sense oblidar la incansable tasca de divulgació que de manera tan atractiva porta sempre a terme; i uso ara conscientment el present perquè ell mateix va explicar durant uns curts trenta minuts com va començar la seva fal·lera pels fòssils, amb els cromos de la xocolata i que ja no va parar fins a portar expedicions al magnífic jaciment de la Pedrera de Meià. Creador del Amics de la Paleontologia, amb seu a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha sabut crear equip i canalitzar l’afició de molts per “aquelles pedres amb forma de cargol”. Precisament aquests dies a la Sala Montsuar de la citada institució una magnífica exposició explica bona part de la tasca feta pel bon amic Antonio. Els forts aplaudiments a les seves expertes paraules foren un colofó al merescut homenatge rebut.

Però encara hi va haver més. No es pot estar a Tartareu i no parlar de Lluís Garrofé. Un recordat i estimat mestre a l’escola de Balaguer. Activista cultural, incansable per recuperar el patrimoni del seu poble, al capdavant durant molts anys de l’entusiasta i voluntariós Patronat de Sant Miquel, en honor a la bella església romànica recuperada meravellosament amb el lloable esforç dels veïns, que domina, des dels peus del castell, tot el poble i la contrada. Sense cap dubte l’entranyable amic Lluís ha sabut mantenir ben viva la bonica població, que ara compta amb un esplèndid Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural de Tartareu, una autèntica invitació a conèixer-la i segurament per a molts a descobrir-la. Però ell, amb uns flamants 87 anys, continua practicant la seva màxima afició: pujar muntanyes (ha estat mereixedor del piolet de Juli Soler Santaló al reconeixement a fer tots els tres mil del Pirineu) o caminant pel país (la darrera ha estat la clàssica Matagalls-Montserrat) i ha esdevingut darrerament el més veterà dels participants. Fou un goig en companyia de la seva esposa Angelina i dels seus fills i néts lliurar-li la distinció Athanàgia 2018, el reconeixement que cada any atorga el Grup de Recerques a aquelles trajectòries vitals que tant han fet per la terra, per la seva cultura i per la seva gent.

Dos grans homenots de Ponent visqueren a Tartareu el 29 de setembre passat el reconeixement just a la seva generosa tasca. Tots dos coincidiren a més a dir que no n’eren mereixedors... la modèstia és el primer graó de la grandesa!