Novetat fiscal

L’acord al qual han arribat el govern del PSOE i Units Podem és un primer i important pas de cara a aprovar els pressupostos de l’Estat del 2019 que no compten, malgrat tot, encara amb majoria parlamentària. El text és un document extens, de cinquanta pàgines, que inclou un total de més de seixanta mesures concretes, la seva lectura és pesada i gens àgil i, evidentment, no podem fer aquí cap mena de resum. Tanmateix, sí que volem comentar una novetat fiscal molt important (important perquè és la primera vegada que es regula un impost d’aquest tipus), i ho fem tenint en compte que l’abast, al meu parer, serà molt pobre perquè el tipus impositiu és massa baix i l’objecte imposable resta circumscrit a molt poques operacions. Concretament, a la pàgina 47 es crea, per primer cop, un gravamen a les transmissions financeres, és a dir, a les vendes de títols mobiliaris d’actius financers.

Diu exactament així, l’apartat 14.2 del text de l’acord, Impuesto sobre las transacciones financieras: “

Se creará un Impuesto sobre las Transacciones Financieras, consistente en gravar con un 0,2% las operaciones de compra de acciones españolas ejecutadas por operadores del sector financiero. Solamente se someterán a tributación al 0,2% las acciones emitidas en España de empresas cotizadas cuya capitalización bursátil sea superior a 1.000 millones de Euros. No se gravará la compra de acciones de PYMES y empresas no cotizadas. Quedan fuera del ámbito del Impuesto la deuda, tanto la pública como la privada, y los derivados. Es una medida que proponen e impulsan 10 países de la UE.” És veritat que, fins que no es vegi tota la disposició al BOE, es fa difícil analitzar, ponderar i poder opinar sobre els possibles efectes fiscals d’aquest nou impost, però sí que m’atreveixo a dir que quasi fan riure les poques operacions que quedaran subjectes a aquest impost, que gaudirà d’un tipus impositiu més propi de fires i mercats que no d’una imposició financera. El mateix govern estima que recaptarà uns 800 milions d’euros, menys que el pressupost del Futbol Club Barcelona. S’havia rumorejat que també quedarien sotmeses a aquest tribut, amb un tipus encara molt més ridícul del 0,01%, les transaccions dels derivats, és a dir, les operacions de futurs i opcions de compra, però com es pot llegir en el paràgraf copiat del text de l’acord, aquests derivats finalment han quedat fora de l’àmbit impositiu. Encara hi ha més restriccions, només resten sotmeses a tributació aquelles accions d’empreses espanyoles emeses aquí a Espanya (entenc que també quedaran subjectes les accions emeses a Espanya per empreses estrangeres) però amb una capitalització superior als mil milions d’euros. A l’any 2017 eren només 64, és a dir, 29 més de les que configuren l’Ibex-35. Senzillament, uns números que, de tant baixos, no sé ni si paga la pena comentar aquesta mesura com una noventat fiscal. S’entén que només quedin subjectes les accions (els títols de renda fixa resten exempts també) emeses a Espanya per no fer enfadar les empreses i el capital estranger. No hi ha manera de trencar amb el tòpic que el capital no es pot gravar fiscalment perquè el d’aquí marxa i el de fora no ve, i dic tòpic perquè com que no s’ha gravat mai, tot són suposicions. El capital el que busca es benefici, i si aquest també arriba després de pagar els impostos, no hi ha problema. No cal ser economista per saber si una cosa és justa o injusta. Segur que la gent del carrer no pot entendre de cap de les maneres que quan anem a comprar pa (pa, no un bé de luxe o de preu car, sinó pa) paguem un 4% d’IVA, càrrega fiscal que no som conscients que paguem perquè va inclosa al preu final. Doncs bé, resulta que la compra de pa està gravada i la compra d’accions i resta d’actius financers no, aquesta és la justícia fiscal, aquesta és l’equitat distributiva de la nostra economia.