Separació de poders i publicitat

El passat dia 15, el subdelegat del Govern a Lleida va fer balanç dels seus cent dies en el càrrec. Segons un mitjà digital local, el subdelegat va qualificar de “desproporcionada” la presó preventiva dels exconsellers de la Generalitat i va dir que seria “lògic” que aquests poguessin estar en llibertat fins a la celebració del judici.

I encara va anar més enllà en comentar que “durant els meus estudis com a publicista em van ensenyar que hi ha una clara separació de poders. No obstant, a efectes personals, considero desproporcionat que portin tant temps en presó preventiva”.

En el cas que els fets fossin tal com s’han publicat, ens trobaríem davant d’un clar cas de confusió entre els desitjos o opinions personals i el que algú ha de manifestar d’acord amb el càrrec que ostenta. Un fet habitual, d’altra banda, entre els membres del Partit Socialista que ocupen càrrecs al Govern d’Espanya, jutjant per declaracions en el mateix sentit que hem vist últimament.

Vegem: un no fa balanç de cent dies al càrrec a títol personal. Ho fa com a representant del Govern espanyol a la província. Per descomptat, es poden tenir opinions personals, però el correcte és guardar-les per a un mateix. Si no és el cas, es pot deduir que la postura del Govern d’Espanya sobre aquest tema és que la decisió del Poder Judicial ha estat desproporcionada i que el lògic és que se’ls deixés en llibertat a l’espera de judici.

I aquí és on Montesquieu es regira, una vegada més, a la tomba. Perquè aquesta sí que és una clara ingerència de l’Executiu sobre el Judicial.

Llavors, si és a títol personal, com a publicista, com efectua les seves opinions, el tema encara és més inquietant. Primer perquè no se l’està entrevistant ni com a persona normal i corrent, ni com a publicista, sinó com a representant del Govern d’Espanya a la província de Lleida. Segon perquè caldria començar a posar en qüestió la formació i aptituds que haurien de ser requisit indispensable per ocupar un càrrec de tanta transcendència com a subdelegat del Govern.

I tercer perquè potser el que és subjacent darrere d’aquests comentaris és la necessitat de publicitar un poc dissimulat suport a les tesis que mantenen els partits que van donar suport als socialistes per a la moció de censura que els va fer arribar al Govern d’Espanya. I que són indispensables per aprovar els pressupostos, no ho oblidem.

En qualsevol cas, si la conversa va ser en aquests termes, com a mínim hauríem de considerar desafortunades aquestes opinions. Perquè no fa falta “no entendre sobre qüestions de dret” per saber que no hi pot haver Estat de Dret sense separació de poders.

I que quan un ostenta un càrrec de tanta rellevància, la prudència és el mínim que s’ha de manifestar en totes les declaracions públiques que es facin. Altrament, podria pensar-se que el Govern pretén influir en les decisions judicials, la qual cosa aniquilaria definitivament el pobre Montesquieu.