Un altre tripartit

Ja sabíem que la moció de censura no sortiria gratis per molt que els beneficiaris intentin ocultar-ho per tots els mitjans. El que no imaginàvem és els nivells d’indignitat a què el president del Govern està arrossegant tots els espanyols. La imatge de Pablo Iglesias negociant els Pressupostos Generals de l’Estat a la presó per sostenir a la Moncloa l’infatigable viatger internacional Dr. Cum Laude, provoca un profund sentiment de vergonya.

Tampoc no es pot tapar el que es veu a venir. Un altre Tripartit, que ens recorda els dos que vam tenir a Catalunya d’infaust record. Els protagonistes són els mateixos amb diferent nom, però l’àmbit territorial i els objectius són ara molt més ambiciosos. El pròxim Tripartit en el qual Podem serà protagonista i substitueix IC, pretén nàixer a Catalunya, estendre’s a tot Espanya i acabar amb la Transició, la Constitució, el Rei i la unitat d’Espanya.

L’assaig es va fer visible el 17 d’agost a Barcelona amb motiu de la manifestació contra la massacre terrorista comesa pel jihadisme. Allò que havia de ser una condemna dels crims i un suport a les víctimes es va convertir en un autèntic parany contra el Rei, contra Mariano Rajoy, i contra el govern del Partit Popular. Se’ls acusava als cartells de la venda d’arma als terroristes, la mateixa que ara manté per no perdre la venda de corbetes, el Govern del Sr. Sánchez. I darrere d’aquesta orquestra hi havia els separatistes, els populistes de l’esquerra radical i els colpistes, que aquell mateix dia en una reunió fixaven les bases de futures estratègies. I ja s’ha pogut comprovar les diferents fases, que van començar amb la indecent moció de censura que va desallotjar el Partit més votat pels espanyols i ha continuat amb aquesta etapa “dialogant” que no ha aconseguit apaivagar els ànims cada vegada més excitats dels qui detecten la debilitat d’un Govern disposat a pagar les exigències dels socis siguin les que siguin.

Hi cap l’esperança que la sòlida arquitectura constitucional que avui sustenta el Rei i el Poder Judicial sigui suficient per resistir l’embat d’aquest nou cop a l’Estat que s’està forjant davant de la complicitat dels qui assumeixen les commemoracions de carrer i tardorals dels qui s’apropien impunement dels espais públics i envien missatges a Fiscals i Jutges per condicionar la seua independència i accepten xantatges de socis antisistemes.

Però el separatisme segueix a la seua i no es pot oblidar que entre les moltes causes de l’escalada del separatisme hi ha els dos Tripartits que es van formar també llavors en contra de la llista més votada i van ressuscitar una Esquerra Republicana que estava moribunda i finalment van encomanar els que abans eren una Convergència que encara no s’havia tirat a la muntanya del 3% ni feia competència amb els republicans.

Així és com el moviment resultant de la indecent moció de censura, que s’ha transformat en un projecte encobert de cop a l’Estat conflueix amb un Prucés que al final de la seua ruta ha demostrat que ni és pacifista, ni respecta lleis, ni vots. Una enquesta recent del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat indica que el 66 per cent dels catalans se senten en una mesura o una altra espanyols i tan sols un 28,5 per cent només catalans.

El que ve a donar la raó al Sr. Tardà i al Sr. Maragall quan reiteren que no som prous una vegada s’ha constatat que un sol poble eren dos, que som més els que no volem trencar i que els que volen fer-ho no poden estar més barallats. I és que les ruptures són dolentes per a tothom com ja detecten els britànics que es penedeixen del Brexit i volen convocar un altre referèndum. Dada que va assenyalar ahir en el Congrés el Sr. Sánchez però que Pablo Casado, enmig d’una memorable intervenció, va assenyalar com una de les moltes contradiccions de l’okupa de la Moncloa, perquè no es pot criticar el Brexit i associar-se aquí amb els que volen el CATEXIT.