Torregrossa omple d'art la sala de La Capella

El municipi de Torregrossa acull aquests dies l’exposició El jardí d’humus, del fotògraf Manel Esclusa. Es tracta d’una col·lecció d’imatges preses d’uns negatius que el temps i la terra d’un hivernacle s’encarreguen d’alterar, per crear així una nova obra d’art.

La mostra ha servit per clausurar el primer cicle d’exposicions que ha acollit la sala La Capella. I és que aquesta antiga capella del desaparegut convent va ser restaurada l’any 2004, conservant part de l’estructura original, perquè es convertís en seu d’activitats culturals de petit format.

El fotògraf Toni Prim va parlar sobre l’evolució de les imatges en una xarrada a la biblioteca

El principal objectiu era poder atansar artistes de nivell a Torregrossa, perquè poguessin descobrir-los no només els seus veïns, sinó també persones de municipis pròxims. La iniciativa ha sigut tot un èxit. “Hem complert els objectius marcats: aproximar la tasca de grans professionals a persones amb sensibilitats artístiques que no viuen a les capitals”, va explicar la regidora de Cultura del consistori, Maribel Zamora.

El treball, tanmateix, ha comptat amb l’ajuda del galerista Albert Moré, que va col·laborar que artistes com José María Guerrero Medina portés la col·lecció Exilis i retirada. Retrats anònims fins a Torregrossa, una exposició que va servir per inaugurar el cicle al maig.

A l’estiu, va arribar La celebració com a revolta, una sèrie de gravats de Josep Guinovart. Entre aquests hi havia Terres de Torregrossa. La mostra va formar part de l’Any Guinovart, que commemora el desè aniversari de la mort d’aquest artista vinculat a Agramunt. A l’agost, La Capella també va acollir l’obra d’Evru. El consistori ja preveu un nou cicle d’exposicions per a l’any que ve.

D’altra banda, la sala d’actes de la biblioteca local va acollir divendres a la nit una xarrada a càrrec del fotògraf Toni Prim, que va analitzar la història de les imatges, partint de pintures rupestres fins a arribar a Instagram.

Visitant la població de Torregrossa ens trobem amb la insòlita presència d’un espai inèdit dedicat a l’art amb majúscules. Aquest espai, restes d’un antic convent adequadament restaurat, és ple de sorpreses i situa Torregrossa indiscutiblement en una posició de referència en el món artístic en les terres de Lleida, tant mancades d’aquests espais.

Amb l’assessorament del promotor artístic Albert Moré, vinculat familiarment a la població, i l’empenta decidida de l’equip de govern, la sala La Capella ha superat sobradament el seu bateig de foc amb autors del prestigi com José María Guerrero, Evru o Guinovart, i ara amb una nova sorpresa per als amants de l’art de la llum, amb l’obra recent del fotògraf vigatà Manel Esclusa.

La trajectòria del Manel Esclusa és extensa i de prestigi internacional. Les seves fotografies sovint han estat motivades per tot allò que l’ull fotogràfic pot apreciar i l’ull humà no, contradient aquella teoria que la fotografia només reflecteix allò que es veu, i reforçant aquella altra que diu que la fotografia té un llenguatge propi i l’ull fotogràfic mira diferent de com ho fa l’ull humà.

Des d’aquella majestuosa col·lecció titulada Naus, sèrie nocturna de vaixells ancorats però desdibuixats pel suau moviment de les ones dins del port, fins a l’obra que es presenta ara a La Capella, hi ha un important salt cap a l’abstracció. Sota el títol El jardí d’humus, Manel Esclusa ens presenta imatges de gran format obtingudes inicialment per accident. A causa d’una inundació al seu estudi, una sèrie de transparències o diapositives en color, moltes de les quals de motius vegetals, sofriren un deteriorament important. Investigant aquest deteriorament, l’autor descobreix un nou univers visual que el mou a “repetir” aquest accident i estudiar-ne els resultats, obtenint unes imatges sorprenents en què els pigments i les sals de plata es transformen incontroladament per l’efecte de la terra i la humitat, tal i com passa quan sembrem una llavor en un jardí. El resultat és molt potent gràficament i d’una gran bellesa visual. Una exposició que no s’hauria de deixar escapar cap estudiant de fotografia.