Un sou a canvi de res! Una notícia que va molt més enllà

Sam Altman i un grup d’empresaris de Silicon Valley comencen un experiment per fomentar la renda universal. Unes 1.500 persones rebran, durant cinc anys, mil dòlars mensuals sense que hagin de fer res a canvi. Busquen persones de 21 a 30 anys, l’anomenada generació millennial, i decideixen invertir 60 milions de dòlars per impulsar la renda universal. La pregunta que ens hem de fer és: i per què? Resoldre el problema de l’atur amb diners i no amb una feina enceta un debat important i obre las portes a un possible futur diferent. No parlem d’una renda bàsica, o almenys no com jo entenc la renda bàsica de subsistència, com una renda social; estem parlant d’una altra cosa: de cobrar per no treballar. De moment, entenem el treball com a fonamental des del punt de vista del desenvolupament de la persona, com un element bàsic en la seva dignitat i com un valor fonamental de l’individu, així com un valor afegit que defineix a cadascú. Però alguns autors qüestionen aquesta realitat i es fan propostes, si més no, curioses i també interesants.

Estableixen que, si cobres per no treballar, tindràs menys estrès, aniràs més al gimnàs, compraràs menjar més sa, es reduirà la delinqüència, es fomentarà l’economia col·laborativa, etc. Una persona que vulgui treballar per Amazon rebrà 14 euros per hora treballada i, com diuen ells, tu pagues la resta. És a dir, que la vinculació laboral desapareix. Podem parlar d’altres casos que també es plantegen aquesta qüestió en termes de feina i empresa. Uber, per exemple, aplica amb els seus conductors el mateix perfil d’empresa. Com quedaria l’Europa del benestar amb aquesta proposta? No parlem de governs, no és una qüestió política, sinó del món de la gran empresa, que és en aquest cas la que impulsa la idea de cobrar sense treballar.

Fent un repàs, Finlàndia ja disposa d’un programa pilot per implantar una renda universal que continuen rebent les persones aturades durant dos anys, tant si troben feina com si no. A Suïssa, es va votar la proposta d’un subsidi, que es va rebutjar amb el 78% dels vots. Canadà està fent una prova pilot amb 4.000 persones a qui no s’exigeix que estiguin treballant, però sí que estiguin buscant feina. Holanda disposa d’un subsidi dirigit a persones que estiguin incloses en programes d’assistència social i que es trobin en situació de buscar feina. A Catalunya, la Renda Garantida de Ciutadania la poden percebre aquelles persones que en el moment de sol·licitar-la no disposen de recursos o els que tenen són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques i, evidentment, complint una sèrie de requisits per tal de ser candidats a aquest subsidi. El 2017, el llindar d’ingressos se situava als 564 euros.

La filosofia d’aquesta aportació és que es pugui garantir que tots els ciutadans puguin fer-se càrrec de les despeses essencials pel manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència. La Renda Universal aniria més enllà d’una renda bàsica o de la renda de reinserció. Milton Friedman, economista liberal, deia que es tracta d’un procediment de funcionament senzill i poc burocratitzat, que fomentaria la cohesió social i la redistribució. Personalment, penso que hi ha altres opcions interessants a tenir en compte, com podria ser la garantia pública de treball, proposta feta per diversos senadors demòcrates als Estats Units.

Es tractaria de garantir l’ocupació mitjançant acords entre el govern i els municipis. L’objectiu i la filosofia d’aquesta alternativa és donar rellevància al treball com a element bàsic de l’ésser humà. Mark Zuckerberg, Bill Gates i Jeff Bezos consideren la renda bàsica adequada per amortir els efectes de la crisi en termes de desigualtat i per poder fer front a l’automatització i a la manca de feina: més màquines, menys feina per a les persones. És un debat viu que està sobre la taula. Queda clar que no és el mateix la renda bàsica de subsistència o de reinserció que la universal. Sorprèn que la idea de Thomas Paine, precursor de la idea, prengui cos i forma amb la generació millennial i, en molts casos, vagi de la mà d’empresaris bàsicament del sector tecnològic. És un debat obert i on cada persona pot opinar, perquè d’arguments no en falten.

És obvi i essencial preservar per sobre de tot la dignitat de la persona i de les seves famílies, tothom té dret a viure dignament i això cal que es garanteixi. El que ens hem de preguntar és si el treball ha de ser un objectiu per la dignificació de les persones o no. Sembla ser que amb la renda universal que es planteja, aquest no és l’objectiu. D’opinions n’hi ha per tots els gustos.