Per una gestió republicana a la Diputació de Lleida

El juliol del 2015, des d’Esquerra Republicana de Catalunya vàrem votar a favor de la investidura de Joan Reñé a la presidència de la Diputació de Lleida, on entomàvem el compromís amb els municipis i, especialment, com a acte de responsabilitat nacional, ja que cal recordar que aquella setmana es va forjar l’acord de Junts pel Sí amb un full de ruta que definia un calendari de 18 mesos que comportava una col·laboració i cooperació dels dos principals partits de la candidatura en la governabilitat de la Generalitat i de les Diputacions, administracions que havien de tenir un paper clau pel que fa a la creació de les estructures d’estat de la futura hisenda catalana.

Tres anys més tard, ens hem vist molt decebuts. Decebuts, en primer lloc, perquè el govern de la Diputació ha fet aigües sota la sospita del pitjor càncer que corromp la política: la corrupció. Una xarxa de corrupció política en què hi ha suposadament involucrats directius, càrrecs de confiança, funcionaris públics de la Diputació i empresaris, amb el transfons del presumpte finançament il·legal de CiU i/o PDeCAT. I en segon lloc, tal com hem denunciat reiteradament, per la manera arbitrària de gestionar bona part dels recursos que ha suposat un tracte discriminatori per alguns dels ajuntaments d’arreu del territori.

Ens trobem, ara, a pocs mesos d’acabar aquest mandat, una legislatura en què des d’Esquerra Republicana hem estat absolutament al costat del govern de la Diputació en tots els aspectes relacionats amb el procés, però hem estat crítics en la defensa de la transparència i el tracte equilibrat i just vers tots els municipis de la demarcació. La resposta arbitrària a les peticions del territori ha fet més que evident que els 231 ajuntaments de la demarcació no han rebut el tracte equitatiu que els pertocaria. La relació de vassallatge respecte la Diputació, que ha actuat com a repartidora institucional amb un tracte clientelar, no és la relació que es mereixen els nostres alcaldes i alcaldesses. Cal deixar enrere aquestes pràctiques més pròpies d’altres èpoques. L’època feudal, afortunadament, és molt lluny, ja.

Així, des del grup d’ERC, al llarg de la legislatura hem dut a terme un pla de treball basat en la defensa de la transparència, l’honestedat i la gestió equitativa dels recursos econòmics. Aquest, no ens n’amaguem, ha estat i és el nostre principal cavall de batalla. Un objectiu que hem materialitzat a partir de diferents propostes, entre les quals, l’elaboració d’un nou pla estratègic de subvencions el gener de 2017, que va comptar amb el vot de suport de tots els grups polítics d’aquesta casa llevat de CiU i del diputat d’Unitat d’Aran, Paco Boya, secretari executiu de muntanya de la Comissió Executiva Federal del PSOE. De fet, PSC i UA han estat els principals avaladors de les polítiques dutes a terme pel govern de la Diputació. El nostre projecte, doncs, ha estat la defensa del repartiment just dels recursos de la Diputació i creiem necessari i imprescindible implementar un canvi en la manera de fer les coses: transparència, gestió eficient dels recursos, governança republicana. Governança a partir dels pilars fonamentals de la República: igualtat, fraternitat i llibertat, que òbviament també van acompanyats de tolerància zero envers la corrupció. No pot haver-hi cap ombra de sospita de corrupció a la Diputació ni a cap institució.

Estem al servei de la ciutadania i hem d’autoexigir-nos el màxim. És per això que al ple d’investidura de la nova presidència de la Diputació de Lleida el passat dia 18, des d’ERC no vàrem poder donar suport a la candidatura de Rosa Perelló per diversos motius. Primerament, perquè aquesta candidatura parteix dels mateixos fonaments que l’anterior i per tant, sota l’ombra de la sospita de corrupció. En segon lloc, pel model continuista que planteja la nova presidenta, Rosa Perelló, i per la manca d’autocrítica vers el model de gestió. De fet, en l’article publicat el passat diumenge, assegurava que continuaran aplicant el mateix model de governança i de gestió dels recursos, un model totalment antagònic a la nostra proposta i fins i tot a la seva pròpia promesa de mà estesa, honestedat, transparència, diàleg i respecte a tothom. I finalment, en tercer lloc, perquè aquesta promesa de diàleg i de mà estesa ja va ser trencada en el moment zero, en convocar per urgència un ple que impossibilitava l’assistència dels diputats de dos grups polítics, fent un flac favor a la institució, la democràcia i l’entesa.

A primer cop d’ull, aquesta etapa comença amb mal peu. Nosaltres ens reafirmem en el model de governança republicana: diàleg real, gestió democràtica dels recursos i tolerància zero vers la corrupció. La lleialtat al país i a aquests valors marquen el nostre camí. Si aquest també és el seu, presidenta, ens trobarà al seu costat.