L'Índia també reemergeix com a potència econòmica

L’Índia és un enorme i complex mosaic social, cultural i religiós que agrupa uns 1.350 milions de persones. És un Estat jove que va celebrar el 15 d’agost del 2017, sota el lideratge de Narenda Modi, el 70è aniversari de la seua independència. Modi va triomfar àmpliament en les últimes eleccions legislatives el maig del 2014 prometent impulsar un ambiciós programa de reformes econòmiques i socials per convertir l’Índia en una gran potència econòmica i geoestratègica. Un repte per respondre a la reemergència del colós veí xinès.

Cinquena economia mundialEl 2015, l’Índia era la novena economia mundial. Però el seu PIB s’ha disparat en els últims anys. L’any fiscal 2017-2018 tancat el 31 de març, el PIB va créixer un 6,7% que va situar l’Índia, després de superar França, com la sisena economia mundial. Un meritori salt tenint en compte que Narendra Modi va impulsar el 2017 dos mesures econòmiques que van enterbolir l’activitat econòmica. En primer lloc, una desmonetització anunciada el novembre del 2016 que va posar fora de circulació els bitllets de 500 i 1.000 rupies per substituir-los per altres de nous. També va aprovar un nou sistema fiscal que es va aplicar als 29 Estats de la Unió a partir de l’1 de juliol del 2017. D’entrada, moltes empreses, sobretot PIME i petits comerciants, van patir uns problemes de liquiditat que van frenar la producció i el consum interior. Però en el segon trimestre del 2018, el PIB va tornar a créixer fins a un 8,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior, més que a la Xina (6,7%), gràcies a un bon monsó i el rebot de la inversió i del consum intern. I segons un informe recent de l’FMI del 8 d’agost, l’Índia contribuïa a un 15% del creixement mundial. I per a l’any fiscal 2018-2019 es preveu que el PIB creixi un 7,4%. A aquest ritme, l’Índia també superarà la Gran Bretanya a finals del 2018, i se situarà com la cinquena economia mundial, després dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya.Incerteses econòmiquesPerò a partir del tercer trimestre, el Govern va afrontar els efectes de la política comercial i monetària dels EUA. L’Índia no està tan exposada com la Xina perquè el comerç bilateral amb els EUA és modest. El gran motor econòmic indi no és el comerç exterior, és el consum intern del seu colossal mercat interior. Però la vella locomotora índia pateix, igual que altres divises asiàtiques, els efectes d’una pujada del dòlar. La rupia va caure un 12% respecte al dòlar des del gener, encarint la factura energètica d’un país que importa el 80% del petroli que consumeix. Un factor que desequilibra la balança comercial i fiscal índia. El context internacional no ajuda Narendra Modi quan s’atansen les eleccions legislatives previstes el maig del 2019. Ningú no espera una derrota de Modi davant d’una feble i fragmentada oposició política. Juga al seu favor que l’economia creixi molt, si bé ho fa de forma desorganitzada i desigual. Compta amb el suport dels grups empresarials encara que aquests lamenten la lentitud i inconcreció d’alguns programes reformistes com el Make in India que pretén impulsar el desenvolupament industrial i una obertura exterior més gran. Els inversors exigeixen més i millors infraestructures i l’eliminació de les barreres jurídiques i tècniques que continuen frenant el comerç exterior i la inversió forana. L’Índia va millorar la seua classificació en el Doing Business 2018 del Banc Mundial. El 2014, quan Modi va esdevenir primer ministre, ocupava el 134è lloc. Però avui, encara és en un retardat 100è. La Xina ocupa el 78è.Calen reformes estructuralsL’Índia ha d’accelerar la modernització d’una complexa estructura econòmica amb grans desigualtats territorials i socials. La lluita contra la pobresa ha de ser prioritària. El Govern va llançar el setembre del 2018 un nou pla de salut pública per assegurar una cobertura sanitària a uns 500 milions d’indis. I també urgeix millorar la situació social de la dona en una societat jerarquitzada amb unes tradicions religioses i culturals que la discriminen. La preferència per l’home explica que a l’Índia faltin 63 milions de dones. Segons l’Informe Economic Survey 2017-2018, hi ha 1.108 dones per cada 1.000 homes. Val a destacar que la taxa d’alfabetització va progressant però encara se situa entorn del setanta per cent. Però les reformes són massa lentes i insuficients per crear ocupació als més de 10 milions d’indis que cada any aspiren a entrar al mercat laboral. Mentrestant, les distàncies amb la Xina continuen creixent. Si l’Índia no reacciona decididament, no podrà competir amb l’Imperi del Mig.