Eficàcia individual: part I

Començo aquest article deixant una sèrie d’idees relatives a la diferència de productivitat entre els professionals que les properes setmanes ampliaré:

– L’eficàcia individual no passa per treballar més, passa per treballar millor.

– En quant de temps corre 100 metres una persona? Depèn, Homer Simpson o Usain Bolt. De què depèn? De molts factors que després analitzaré.

– Hi ha professionals més eficaços que d’altres.

– Hi ha estudis que xifren la diferència d’un 13% per a white collars i d’un 100% per als blue collars; aquest és un acte objectiu, no és una sensació.

– Hi ha variables que afecten l’eficàcia entre els professionals. Quines són aquestes variables? Simplicitat, sort, capacitat, automotivació, autogestió i responsabilitat.

1. Simplificació

– Alinear comportaments i simplificació.

– Identificar aspectes a simplificar i fer-ho.

– Prioritzar i centrar-se en l’important.

– Concentrar-se i localitzar-se en el present.

El simple és més eficaç perquè és més ràpid, és més fiable i segur, més fàcil d’implantar, fem servir menys recursos per assolir l’objectiu.

En termes d’eficàcia, no hi ha justificació per fer les coses complexes, quan es poden fer simples, però malgrat tot vivim en un món laboral complex. Per què? L’evolució natural de les coses és cap a la seua complexitat; quan ens acostumem al que és complex, ho acabem veient normal. La senzillesa no està ben vista en el món laboral, ni en la societat en general.

2. Sort

La sort influeix en l’eficàcia, ja que la seua acció sobre el rendiment, en positiu i en negatiu, acompanya el professional, al llarg de tota la seua trajectòria.

– Cal actuar com si la sort no existís, sent alhora molt conscient que existeix.

– No queixar-se ni lamentar-se (en excés), quan la mala sort apareix.

– Gestionar proactivament les conseqüències ocasionades per la mala sort.

– Que la sort existeixi implica que es poden haver assolit bons resultats, malgrat no haver actuat correctament (i viceversa) i obtenir repercussions a l’hora d’haver valorat el nostre treball, i el dels nostres col·laboradors.

3. Capacitat

– Potenciar les nostres capacitats més conformes amb el lloc de treball.

– Desenvolupar capacitats necessàries per al lloc de treball que puguin ser millorades. Cosa que implica:

– Conèixer-se a si mateix.

– Superar-se.

El veritable repte és assolir la millor versió de nosaltres mateixos, les capacitats es poden desenvolupar, però fins a un cert límit. Tots tenim punts forts i punts febles.

4. Automotivació

El talent sense esforç, acostuma a ser estèril. La clau rau a donar un significat rellevant a les ocupacions professionals, per aconseguir automatització.

La faula de la pel·lícula de la presó: van preguntar a un pres perquè estava col·locant pedres i va contestar; doncs estic fent una filera de pedres. Van fer a un altre la mateixa pregunta i va contestar: estic fent una paret de predes; després a un tercer, i va dir: estic fent una habitació; així successivament, i finalment van preguntar a l’últim pres, que va contestar, orgullós: estic fent la Sagrada Família.

Per això cal tenir una actitud positiva davant dels esdeveniments; mostrar ambició i ganes de reptes; tenacitat i perseverança; donar el màxim sentit a tot el que fem i saber que la motivació ens dóna la il·lusió i la força per esforçar-nos. Tanmateix, no sempre la tenim per a tot el que cal fer.