Mira'm als ulls

En un món al revés, on no hi ha temps per a pràcticament res, i en què la majoria de les persones corre per arribar sempre tard, se’ns ofereix una infinitat de receptes màgiques per aprendre a realitzar comunicacions efectives.

Tot i així, la comunicació organitzacional continua sent una assignatura no superada, i en la qual ni tan sols progressem adequadament. Cada dia sorgeixen nous mètodes i avancem en noves tècniques de comunicació, però curiosament això succeeix en una societat que no aparta els ulls de les pantalles de diferents dispositius. Observin un viatge amb metro, digne d’un estudi sociològic.

S’inverteix poc temps en comunicació directa, tanmateix, naveguem cada dia entre llarguíssims correus encadenats que ens segresten un temps excessiu. Textos plans, amb redaccions poc cuidades, i amb tantes persones en còpia que és complex endevinar a qui va dirigit i quin és el veritable objectiu del missatge.

Passem gran part del dia cremant-nos els ulls al darrere pantalles i comunicant-nos amb la persona que tenim just al costat a través de correus i aplicacions mòbils, que generen no pocs malentesos. Cada vegada més lluny de la comunicació interpersonal i intragrupal. Espanta el corrent de deshumanització que ens envaeix. La tecnologia ens ofereix magnífiques possibilitats, però no hauria de substituir mai el diàleg.

És fonamental recuperar la comunicació directa. Probablement se solucionarien multitud de conflictes. És necessari recuperar el temps i l’espai dedicat a la conversa. Conversar s’inicia escoltant, l’“escolta activa”, de la qual tothom parla, i pocs practiquen. Escoltar, que no sentir, et permet conèixer en més profunditat tant les persones com les seues necessitats, expectatives, maneres de pensar, de sentir, emocions, pors, dificultats, propostes... Conversar és mostrar també interès cap als altres i deixar de centrar-nos només en nosaltres mateixos.

Interaccionar cuidant el que diem, com ho diem, gestos, microexpressions, el to, els silencis... És el moment d’aturar-se a reflexionar, o a respirar, acció aquesta última que, curiosament, ara també ens ha de recordar el nostre mòbil: “Respiri durant un minut.”

S’escolta i es mira poc. La mirada també és clau en la comunicació. Miri als ulls a qui li està parlant, però miri de veritat.

Creguin-me que per molt que intenti dissimular, es percep perfectament quan algú està físicament en una conversa, però la seua ment es troba a anys llum.

L’ideal, que no el possible de vegades, seria poder aïllar-se i dedicar el temps necessari a les persones tant individualment com en grup. Si per un moment una interrupció externa o alguna altra tasca requereix la seua atenció, expliqui que només necesstiarà uns minuts per resoldre-la i després reprengui amb interès autèntic la situació. Segueixi aquesta regla: “Tracti les persones com li agradaria que el tractessin a vostè.”

De vegades, el que ens molesta en els altres és just una projecció de nosaltres mateixos.

Si li molesta que no li parin atenció, no repeteixi el patró, cuidi la seua posició corporal, intenti relaxar-se durant uns minuts, posi els seus ulls amb delicadesa i intenti parlar a través d’ells. Res és tan urgent, i si ho és, ajorni la conversa per quan pugui dedicar-hi el temps i la intenció.

Si vostè es diu a si mateix “no tinc temps per conversar amb les persones”, arribarà el moment de parar i potser de dedicar-se a una altra tasca en la qual no hagi d’interactuar amb éssers humans.