Monarquia? República? Fum

El penúltim objecte en el punt de mira dels partits i associacions separatistes és la figura del Cap de l’Estat, Felip VI. Una cosa a què s’han afegit entusiàsticament IU i els Comuns, que ja se sap, ni DUI ni 155

, però sempre amb els de la DUI. El mateix dia en què a l’Ajuntament de Barcelona es reprovava el Rei mitjançant una declaració institucional, al ple de l’Ajuntament de Lleida se sotmetia la mateixa qüestió al vot dels regidors. I per segona vegada, la moció va ser rebutjada per majoria absoluta.

Si volguéssim fer l’exercici de trilerisme habitual dels partits separatistes, podríem dir que Lleida rebutja reprovar el Rei o que Lleida es manifesta monàrquica. Però, si féssim això, cauríem en l’habitual trampa que utilitzen els nacionalistes: apropiar-se tota la ciutadania en virtut d’unes majories més o menys folgades a les cambres de representants.

I precisament això és el que propugnava aquesta moció; patrimonialitzar tant el Parlament com la societat catalana conforme a l’exclusiu biaix ideològic dels qui van votar a favor d’aquesta reprovació, per enquadrar tot ciutadà català com a republicà, independentment de per qui voti o deixi de votar.

I per a això s’esgrimeixen arguments com, literalment, que “Mai no s’ha sotmès a votació del poble espanyol si es prefereix organitzar l’estat sota la forma de monarquia o república. De fet, la immensa majoria de la societat actual no va poder participar en aquesta decisió” (el referèndum de la Constitució Espanyola).

I aquí és on cal rebatre la pobresa intel·lectual d’aquest argument: el poble espanyol sí que va votar la forma d’organització de l’Estat: el 1978, en una Constitució a la qual quedava acreditada la prefectura de l’Estat o la judicatura com a poders públics. Recordem que els jutges i fiscals tampoc no són elegits per sufragi universal cada quatre anys i ningú no qüestiona per això la seua legitimitat... I recordem també que la Constitució és reformable, de fet, ja acumula dos modificacions. El tema és que, per dur a terme aquesta modificació en forma de canvi de monarquia a república, el Parlament, per majoria de dos terços i després de mantenir la mateixa posició al cap de la renovació de les cambres, no té més que sotmetre-ho a referèndum al poble espanyol i avall. Que a data d’avui ningú no ha aconseguit aquestes majories qualificades? Doncs a treballar-ho aquells que vulguin república i a convèncer la resta. Fa quaranta anys que estem en democràcia i ningú no ho ha fet. Que la immensa majoria de societat actual no va votar la Constitució Espanyola? Doncs imaginin-se els noruecs, que són una monarquia parlamentària i la seua Constitució data del 1814... Que una república pot ser exemplarment democràtica com l’alemanya, la francesa o la nord-americana o un niu de corrupció, totalitarisme i nul respecte als drets humans com la coreana, o la veneçolana? Doncs sí. I amb les monarquies igual: no és el mateix la monarquia danesa que la saudita.

En fi, que un pot desitjar una monarquia o una república sense arguments de trilers i sense tirar de tòpics. Perquè, al final, el que trasllueix després d’aquestes mocions és la trista realitat: que només són cortines de fum llançades per partits que no tenen més projecte que el de tapar en la mesura possible la seua falta de propostes, o pitjor encara, les seues penoses trajectòries judicials per corrupció. Així que no enganyin la gent i deixin de vendre fum.