És hora de regenerar la Mariola

Al ple de setembre de la Paeria es va aprovar una moció promoguda pel grup ERC-Avancem i pactada amb el del PSC, amb el vot favorable de tots els grups menys el de Ciudadanos, per actuar positivament a la Mariola. El seu nom deia clarament quina era la finalitat: aturar la degradació del barri i iniciar-hi un procés de recuperació integral. I és urgent començar a treballar-hi. Degradació i recuperació integral: per això va presentar-la el nostre grup. Perquè l’estat del barri ha arribat a uns límits de degradació insostenible i cada cop és més palpable el malestar i la indignació d’una gent que viu en una situació límit. I perquè el programa d’actuació anomenat Mariola 20.000, anunciat per l’equip de govern, pretén bàsicament el desenvolupament d’operacions de regeneració urbana per a la millora de l’habitatge, sobretot al grup de pisos Ramiro Ledesma.

La Mariola està considerat un dels barris més problemàtics de la ciutat de Lleida, amb un índex de pobresa i de necessitats de caràcter social que l’han dut a una situació de marginalitat i d’extrema degradació, que no només afecta l’urbanisme sinó també tots els altres àmbits de la vida social i posa en perill la cohesió i la convivència entre les persones i els col·lectius, i que és resultat de molts anys sense una actuació decidida per part de l’Ajuntament, el qual, com a institució més propera, ha de vetllar per la qualitat de vida en els barris de la ciutat. Moltes famílies del barri –sobretot les radicades als carrers de l’entorn de la plaça dels Pagesos– han hagut de marxar de casa i anar a viure de lloguer o ocupar pisos, tot i ser propietaris d’habitatges, ja que aquests estan materialment en situació de ruïna. Aquestes mateixes famílies asseguren sentir-se expulsades de casa seua i del barri. I moltes altres famílies no marxen del barri, però veuen com els espais i el mobiliari urbà del seu entorn presenten un estat de manteniment, neteja i salubritat deplorables; veuen com les oportunitats socials i les perspectives laborals –igual que els espais de lleure– són, sobretot per als seus joves, tan raquítiques que els porten al límit de l’exclusió. Per això, la bateria de mesures proposades per ERC-Avancem i assumides pel PSC i altres grups municipals inclou augmentar els recursos per a la mediació social, la pacificació en els conflictes de convivència i el foment de la inclusió i la cohesió social. En segon lloc, un programa d’actuació immediata i continuada en el manteniment dels espais i el mobiliari urbà, en la neteja dels carrers i places, en la desratització i el control de plagues i el disseny d’un pla per a la resolució dels problemes d’insalubritat i brutícia.

També contempla plans per a la millora social del barri, destinats a la capacitat laboral i la formació ocupacional per al jovent i la promoció d’ocupació de col·lectius amb risc d’exclusió i/o difícil ocupabilitat (per exemple, impulsant la instal·lació de comerços de proximitat). Compromet la Paeria a l’adequació dels espais de lleure existents i a la creació de nous, especialment per a la gent jove. Sense oblidar, és clar, les operacions de regeneració urbana per a la millora de l’habitatge amb l’execució del Pla Mariola 20.000. És evident que cal buscar la col·laboració de la Generalitat i de l’Estat.

Però no permetrem que la falta d’acord amb l’administració catalana i amb l’espanyola sigui l’excusa de mal pagador d’un govern municipal que ens té massa acostumats a grans declaracions i gesticulacions exagerades i, per contra, a actuacions esquifides i testimonials. Si Fèlix Larrosa vol convèncer la gent que el seu és un altre estil d’alcaldia, té una magnífica oportunitat per demostrar-ho. Amb les eleccions municipals a tocar, haurà de córrer...