Contradiccions xineses

Xangai va acollir, entre el 5 i 10 de novembre, la primera Fira Internacional Import Export, que va comptar amb la presència d’unes 3.000 empreses de 130 països. Un esdeveniment destinat, segons la propaganda oficial, a potenciar les importacions de mercaderies i serveis per part de la segona economia mundial. La Xina és el primer exportador mundial des del 2009, però també es va convertir en una potència importadora. Els recursos minerals i energètics constitueixen el 20% de les seues compres i els agropecuaris el 10%. Però el 65% de les importacions són béns manufacturats. A més, la Xina ja és el tercer importador mundial de serveis. Una tendència que anirà a més a mesura que avança la transició cap a un model de creixement econòmic més basat en la demanda interior, el consum i el sector serveis. La gran carta xinesa: el potencial de l’enorme dimensió del seu mercat interior de 1.350 milions de persones amb unes emergents classes mitjanes estimades en 430 milions àvides de consumir.

Discursos oficials i realitats concretes

El president Xi Jinping, en el seu discurs inaugural a Xangai, va reafirmar, en ple conflicte comercial entre els EUA i la Xina, la defensa del multilateralisme comercial. I va anunciar més mesures de foment del comerç exterior i de les inversions estrangeres per reassegurar la presència de les empreses estrangeres que operen o desitgen operar en el complex mercat xinès. Xi es va comprometre a reduir més els drets aranzelaris, obrir el mercat xinès a més sectors i reforçar la protecció dels drets de la propietat industrial i intel·lectual. Un discurs oficial que continua xocant amb la realitat concreta d’unes barreres no aranzelàries, polítiques i jurídiques, que persisteixen en una economia centralitzada sota l’estricte control de l’Estat-Partit Comunista presidit per Xi, el líder xinès que va aconseguir acumular més poder efectiu des de l’època de Mao. Unes contradiccions que provoquen escepticisme a la Unió Europea, però també a diversos països emergents i en via de desenvolupament que observen amb recel la gran penetració comercial i la seua creixent dependència financera de l’Imperi del Mig.

Els ambaixadors de França i Alemanya a la Xina van publicar, el 2 de novembre, un article conjunt que insistia en la necessitat d’una major i efectiva reciprocitat perquè les empreses europees a la Xina es beneficiïn dels mateixos avantatges i oportunitats de què les xineses gaudeixen a la UE. Un altre recent informe de la Cambra de Comerç de la UE recordava que, si bé es produeixen alguns progressos, molts compromisos del Govern xinès no acaben de concretar-se, i la patronal alemanya BDI recomanava a les seues empreses la conveniència de reduir l’excessiva dependència del mercat xinès i anar diversificant les seues cadenes de producció i aprovisionament.

L'economia xinesa es frena

L’economia xinesa es desaccelera el 2018. Després de créixer un 6,8% i un 6,7 per cent interanual en el primer i segon trimestres, ho va fer un 6,5% en el tercer, el percentatge més baix des d’inicis de 2009. Però la desacceleració no es deu, ara per ara, a un impacte de la guerra comercial decretada per Donald Trump, els efectes del qual se sentiran el 2019 si els EUA decideixen incrementar la llista d’aranzels i productes xinesos afectats. Les exportacions xineses fins i tot es van disparar un 14,5% interanual al setembre. A més, el sector va comptar amb l’ajuda d’una caiguda del iuan, el 9 per cent des d’abril. En canvi, les borses xineses s’han ressentit, la de Xangai va caure un 23,5% des de principis d’any.

Pequín havia previst per al 2018 un creixement del PIB del voltant al 6,5%. El principal objectiu ja no havia de ser créixer molt, sinó millorar la qualitat i la sostenibilitat del model de desenvolupament econòmic. El Govern pretén corregir el colossal deute del país, reduir les sobrecapacitats de producció industrial, frenar les exorbitants inversions en algunes infraestructures i aconseguir un millor control del crèdit concedit a determinats conglomerats públics. Però, davant del temor que l’economia i la creació d’ocupació continuessin desaccelerant-se en els propers mesos, el Govern va tornar a activar mesures d’estímul monetari i fiscal i foment del crèdit per sostenir les empreses i les inversions. I, sobretot, per afavorir el consum intern, el gran i futur motor del colós xinès.

Trump i Xi es veuran al G20

Les polítiques econòmiques xineses continuen sent erràtiques i condicionades per un incert context internacional. Un increment de les tensions comercials entre els EUA i la Xina també afectaria els circuits productius i comercials intraasiàtics. Algunes empreses podrien veure’s obligades a deslocalitzar part de les seues fàbriques xineses en altres països, principalment del sud i sud-est asiàtic. Una raó que explica la recent millora de relacions entre la Xina i el Japó, una altra economia pressionada pels EUA. Però es pot esperar que, una vegada celebrades les eleccions legislatives parcials als EUA, Donald Trump decideixi rebaixar les tensions i assolir algun acord comercial amb Xi Jinping. Es trobaran aviat a Buenos Aires, en el marc de la cimera del G20.