29 de novembre: vaga a l'ensenyament públic de Catalunya

Les retallades que es van aplicar als serveis públics des del minut u de la mal anomenada crisi –en realitat una estafa colossal– encara no han estat revertides després de cinc anys de creixement econòmic, que en el cas de Catalunya se situa per damunt del 3%. I aquest fet que venim denunciant de fa temps és encara més greu pel fet de tenir lloc en un sistema educatiu endèmicament infrafinançat que no acompleix ni de lluny la inversió del 6% del PIB en l’educació, que estableix la mateixa Llei d’Educació de Catalunya, la LEC. De fet, depassa poc d’un terç –el 2,04% concretament– el percentatge de la riquesa que genera el país i que el govern de la Generalitat destina a la inversió, que no despesa educativa. L’única partida pressupostària que s’ha incrementat en els darrers anys és la dels concerts educatius, una dada que ve a corroborar que el Govern de la Generalitat aposta clarament per l’escola privada sostinguda amb fons públics en detriment de l’escola pública. Bona prova d’això és la falta de planificació de places públiques que puguin donar resposta a les necessitats d’escolarització. Any rere any, se segueixen tancant grups públics de P3 i creant places a 1r d’ESO per sota de la demanda real existent. En aquest context de desinversió, el Ensenyament, a més, ha introduït en virtut del desplegament de la LEC aprovada el 2009, la selecció arbitrària del personal docent que està malmetent el funcionament democràtic dels centres educatius en un procés d’assimilació de la contractació pública a la gestió de personal de la privada. El resultat d’aquestes polítiques no és altre que la submissió de bona part del professorat en la mesura que el seu lloc de treball depèn de la decisió de les Direccions. D’altra banda, i tot i la diagnosi que el Síndic de Greuges fa en els informes sobre la segregació escolar, encara és hora que es portin a terme mesures per reduir-la i que condueixin a la seva eradicació definitiva. Perquè el seu manteniment va en detriment de la cohesió i de la igualtat d’oportunitats.

Així, sense la necessària inversió, resulta del tot impossible l’aplicació del Decret d’escola inclusiva aprovat el curs passat, la reducció dels més de mil mòduls prefabricats escampats pel país on, en alguns casos, l’alumnat realitza tota una etapa educativa, així com rebaixar les elevades taxes dels ensenyaments post-obligatoris i universitaris que impedeixen l’accés a bona part de la població. Per acabar-ho d’adobar, resulta quasi un insult plantejar, com ha fet Funció Pública recentment, el pagament total el 2026 –sí, heu llegit bé, el 2026– dels havers sostrets als treballadors i treballadores públics els anys 2013 i 2014 i que el Parlament ha instat a retornar en els exercicis del 2018 i 2019. USTEC·STEs (IAC) i la resta de sindicats convocants de la vaga del 29 de novembre fa una crida al conjunt del professorat i del personal laboral de l’Ensenyament Públic de Catalunya a debatre i a organitzar la vaga en els centres i a secundar-la. Alhora, convida la resta de sindicats que hores d’ara no s’han posicionat a favor de la vaga a afegir-se a aquesta convocatòria.