VENT DE PONENT
Continuen perduts
La setmana passada, el President sol·licitava comparèixer de forma urgent a primera hora davant del Ple del Parlament. Molts ens demanàvem què hauria d’anunciar. Eleccions no, ja que les enquestes els donen ja una gran pèrdua.
Quina va ser la nostra sorpresa quan vam veure que tot es resumia en una intervenció de dotze minuts per parlar del tema de sempre. A continuació, l’oposició va intervenir responent al President i fent-li les preguntes de rigor. Fins aquí cap novetat. Però, quina va ser la patètica sorpresa del dia? Quan tocava aixecar-se a respondre als grups va abaixar el cap i no va voler sortir a parlar. És a dir, ell sol·licita comparèixer, llegeix a desgana un discurs escrit, segurament aprovat prèviament des de Waterloo, i quan arriba el moment en què s’ha d’aixecar a respondre, demana al Vicepresident que parli per ell, i casualment ho fa també durant dotze minuts. Ni més ni menys. I és que d’això va ara el
procés intern. Una lluita de protagonisme entre una Convergència que han fet fora de l’ALDE, un Puigdemont que procura no deixar de pedalar per intentar no caure de la bicicleta de l’oblit i una ERC que no dubtarà a tornar a fer el mateix. Mentrestant, l’únic que els queda és menysprear el contrincant. Així veiem com algunes activistes, d’aquestes que ni tan sols no van aconseguir un escó a les eleccions, continuen parlant en nom d’un poble que no les va votar, i que molts d’altres intenten desviar l’atenció menyspreant els votants de Cs. Segueixen sense acceptar i entendre que cada vegada la nostra formació continua creixent. Així es constatarà a les pròximes municipals. Allà on hem presentem llistes aconseguirem un bon nombre de regidors. I continuarem veient que els que es creien propietaris de Catalunya seguiran sense entendre res. S’haurien de posar a treballar d’una vegada, per exemple, a millorar les infames condicions dels treballadors sanitaris. Fa massa que van abandonar el sistema sanitari. Fa anys que aguanten amb les consultes saturades, sense substituts i molt retallats. I per això ja hi ha convocada una vaga de cinc dies. Els sobren els motius. Però alguna cosa em diu que continuaran instal·lats en la desídia, perdent el temps en el tema de sempre.