I tu, líder, què penses?

Estudis i investigacions de neuròlegs, psicòlegs i altres especialistes confirmen que la ment és la gran precursora dels estats mentals i emocionals que vivim diàriament, arribant a la conclusió que els nostres propis mapes de creences i pensaments acaben configurant moltes de les nostres emocions. I aquestes, al seu torn, acaben influint en les nostres actituds i comportaments. El que passa és que els nostres pensaments provoquen reaccions químiques que ens porten a uns comportaments i sensacions que, que al seu torn, es converteixen en senyals que ens permeten sentir-nos exactament com estàvem pensant. És el que en psicologia es denomina profecia autocomplerta o efecte Pigmalió.

Ja a l’any 1980, els psicòlegs Robert Rosenthal i Lenore Jacobson van descobrir l’esmentat efecte, referint-se al fet que les expectatives positives que els mestres projecten sobre els seus alumnes faciliten l’aprenentatge. Es tracta del poder que tenen les expectatives. El que esperem dels altres, tant en sentit positiu com negatiu, condiciona el nostre tracte amb ells. I el mateix passa quan la relació és amb nosaltres mateixos.

A nivell intrapersonal, què passa quan pensem que no podrem aconseguir alguna meta que ens proposem, o que alguna cosa sortirà malament? Segurament acabarà per no sortir com volíem o no aconseguirem el que volem, perquè estem donant ordres al nostre cervell perquè succeeixi d’aquella manera, i les nostres accions estaran encaminades al mateix. No estic dient que únicament amb el pensament s’aconsegueixen els objectius, i ara! Per arribar a obtenir el que perseguim, es requereix esforç, responsabilitat, coratge i valentia, però el primer pas rau en el nostre pensament, per tant, en una cosa que depèn de nosaltres.

I a nivell interpersonal, què succeeix quan pensem que l’altra persona no aconseguirà el que es proposa, o quan pensem que, segur que no tindrem bona relació, o tenim un pensament malevolente cap a l’altre? Segons l’efecte Pigmalió el que pensem de les persones que ens envolten, ja sigui el nostre equip, els nostres col·laboradors, els nostres clients, segurament es complirà. I no només això, sinó que estem frenant el creixement dels magnífics potencials d’aquestes persones i dels millors dels nostres. Si tenim un pensament benèvol cap als altres, aconseguirem millors resultats en la relació amb ells, a més d’ajudar-nos a nosaltres mateixos a millorar el nostre autopensament, i per tant aconseguir més equilibri intern.

Així, el nostre pensament pot conduir-nos a una vida plena de satisfacció, gratitud i oportunitats de millora, o no. Els pensaments no són bons ni dolents, són només això, pensaments, i tenim total lliure albir en el que decidim pensar, ningú més no sap què hi ha a la nostra ment.

Com a líders hauríem almenys de reflexionar sobre la possibilitat de tenir pensaments benèvols cap al nostre equip, cap als nostres proveïdors i col·laboradors, cap als nostres clients. És la nostra responsabilitat, i ens permetrà activar els potencials de les persones que ens envolten, i els nostres propis. No podem controlar l’actitud i el pensament dels qui ens envolten, però sí que podem aprendre a gestionar el nostre. Comencem per tenir un pensament diferent cap a les altres persones, un pensament benèvol, es tracta de pensar com si l’altre pogués escoltar els nostres pensaments. I comprovem que succeeix, possiblement ens sorprendrem.