Doctor Sánchez versus President Sánchez

En només sis mesos, els continus desafiaments i la indignació que aquest govern i en especial el seu President provoquen en l’opinió pública no tenen parangó. Per diversos motius, i el  primer és que un Partit amb tan pocs diputats i d’una manera tan insòlita mai no hauria aconseguit el govern, a través d’una indecent moció de censura entre PSOE, podemites,  independentistes i colpistes i filoetarres de Bildu. El preu dels suports per desallotjar el Partit més votat i el President elegit pels espanyols, Mariano Rajoy, que aquest govern es nega a reconèixer, és cada dia més evident.

Durant la moció, el candidat, el Doctor Pedro Sánchez, es va comprometre a convocar eleccions, a no pagar preus ni xantatges polítics i a regenerar la vida política. A la vista està que més de la meitat del seu govern hauria d’estar de sortida si es complissin les seues exigències regeneradores, que en comptes de convocar eleccions, la consigna és mantenir-se com sigui fins al 2020 i que els preus polítics en forma de gestos o avançaments ja estan arribant i són inocultables.

En aquests mesos s’ha fet evident també que l’ara President Pedro Sánchez no és de confiança. És més, és el menys fiable dels Presidents que hem conegut, no diu la veritat ni al metge i les seues contínues contradiccions, promeses i canvis de criteri han sumit Espanya en la més gran de les incerteses, fins al punt que el mateix Felipe González ha assenyalat que canviar d’opinió és de savis però haver de fer-ho cada dia és de necis. I la Portaveu del Partit Popular, Dolors Montserrat, ha hagut de recordar aquesta setmana en el Congrés la metamorfosi del Doctor Pedro Sánchez, que on abans “veia clarament delicte de rebel·lió” ara com a President ja no ho veu.

Així les coses, la ignominiosa i infructuosa visita de l’ambaixador de Podemos al Doctor Oriol Junqueras per negociar els Pressupostos Generals de l’Estat, d’on va sortir amb l’encàrrec que el govern ja sabia el que havia de fer, i a la vista que els gestos són encara insuficients per a un separatisme cada vegada més insaciable davant de la debilitat del govern, Sánchez té l’oportunitat de convocar eleccions per aprovar els Pressupostos o prorrogar-los i governar amb els Pressupostos del Partit Popular que tant criticava. No és la pitjor opció perquè les batzegades, les incerteses d’aquest govern i la brutal pujada de l’SMI, l’augment de despesa de 9.000 milions d’euros acordat entre el Partit Socialista i Podemos, combinat amb l’augment d’impostos, ja estan perjudicant greument la nostra economia.

També sosté el govern, amb un desvergonyiment per falsejar la realitat que no té límits, que a Catalunya es viu millor. I qui hi viu millor? Els independentistes, que segueixen a la seva, aprovant estructures d’Estat, Ambaixades, utilitzant les Institucions per impulsar emocions col·lectives en profit dels seus interessos particulars i partidistes, gastant sense fre, aquí i a Brussel·les, recursos públics que són de tots en comptes de governar, això és d’atendre les necessitats d’hospitals, escoles o seguretat als carrers presos per les CDR que estan en guerra i “pacíficament assenyalen” jutges, líders polítics, o els que simplement porten una bandera espanyola. És un bon balanç que 4.500 empreses i més de 30.000 milions d’euros en dipòsits bancaris se n’hagin anat de Catalunya?

I, així,les coses, el President Sánchez encara s’atreveix a proclamar que no està pagant els preus polítics que tots podem percebre. Com si preparar el terreny per als indults perquè després els que han protagonitzat el cop ho tornin a intentar, com ho va fer Companys el 1934, no fos ja un cost inassumible en democràcia. I com si aquest nou Estatut d’Autogovern pactat amb els futurs socis del Tripartit que s’entreveu, no fos cap altre intent per repetir el que en el 2006 només va recolzar el 35% dels catalans.

Inclourà aquest nou Estatut els 14 articles rebutjats pel TC, entre ells el de la independència judicial que hauria legalitzat la independència de Catalunya? El doctor NO és NO no sap, no contesta quan se li pregunta, perquè s’ha convertit en un pres polític dels polítics presos, i dels que li donen suport amb els seus vots. Obstinats en un Prucés que aquí ha fracassat i ningú no hi dóna suport. Aquest diumenge a Sant Sebastià la consulta independentista va recollir un rotund fracàs. Malgrat l’inestimable suport entre altres de Torra, Tardà, Rufián i Otegi, només hi van participar 21.015 persones d’un cens de 160.457, un 13,1%.