Decisions sota pressió

Algú de vostès es preguntarà sobre el significat del títol, ja que per si mateix sembla una contradicció. Qualsevol expert els aconsellaria no prendre decisions quan s’hagin de contemplar molts factors, es disposi de poc temps per analitzar-los, s’hagin d’assolir objectius i estiguin en joc opcions transcendents, és a dir, sota pressió.

Però això és només teoria, la realitat és ben diferent, ja que aquest és el context inevitable de moltes de les nostres decisions.

L’abril del 2017, vaig anar al mar Roig en un viatge de submarinisme amb un grup de bussejadors. En una de les nostres immersions vam visitar un famós vaixell enfonsat durant la Segona Guerra Mundial, el Thistlegorm, situat entre els 18 i 33 metres de profunditat. Amb 126 metres d’eslora i gairebé 5.000 tones de pes, un enorme vaixell de càrrega equipat amb rifles, municions, parts d’avions, botes Wellington, camions, locomotores, tancs, motos i túniques per a la campanya al Nord de l’Àfrica. Quan estava allà, a 30 metres de profunditat, vaig haver de prendre una decisió sota pressió. Quan tornàvem a superfície, bussejant pel lateral esquerre –babord– del Thistlegorm, em va agafar un fort corrent que no em permetia avançar. Aletejava amb totes les meues forces i només aconseguia mantenir-me al mateix lloc. El grup s’allunyava i jo vaig entrar en pànic. Els vaig perdre de vista. Em vaig quedar sola, a 30 metres i ja amb poc aire per realitzar l’ascens de seguretat. Com més nerviosa em posés, més aire consumiria i pitjor seria el resultat. Així que l’única opció possible era el control mental i relaxar-me per poder pensar amb claredat. Això vaig fer, i vaig poder veure la solució. Era qüestió d’aplicar coneixements de busseig. Eren al meu cap, però l’angoixa no em deixava veure’ls. Vaig desinflar el jacket i vaig baixar al fons, una altra capa de mar, on pot variar el corrent. I així va ser. Allà vaig poder avançar amb tranquil·litat i arribar fins al davant del nostre vaixell per realitzar l’ascens, amb encara prou aire a la botella. Si en situacions crítiques perdem el control, el resultat pot ser fatídic.

El ritme de vida actual, la competitivitat, l’accés a la informació, el dinamisme del mercat i de les persones que el formen fan que les empreses i els seus directius necessitin flexibilitat i velocitat per adaptar-se contínuament a tots aquests canvis.

Això implica prendre decisions ràpidament. El rumb de les empreses dependrà en gran manera de com es prenguin aquestes decisions.

Quan vostè es troba sota pressió i ha de prendre una decisió, el primer que li passarà pel cap, en general, ho hauria de descartar, ja que serà una resposta emocional, que sorgeix de l’instint de supervivència. Són respostes del tipus: sortir d’allà, atacar, respondre contundentment, etc. Això també succeeix quan ens sentim atacats. Està actuant la part més antiga del nostre cervell, la reptiliana, i aquesta no pensa. És la que conté els nostres instints més bàsics, que poc ens diferencien dels animals, en aquest cas, els rèptils, d’aquí el seu nom. Davant d’aquesta fase d’estrès, pressió o descontrol emocional, hem d’aplicar control mental. És qüestió de pràctica. Per iniciar ens diuen que comptem fins a 50, però no és suficient, així que pot fer dos coses:

- Evocar records que li produeixin calma o serenitat, traslladar la ment a algun lloc en el qual hagi estat que li agradi i el relaxi, per exemple el mar.

- Traslladar el pensament. És a dir, pensar en una altra cosa. Deixar aquest tema per uns minuts, i ocupar-se d’un altre tema més agradable o que li requereixi concentració.

Això són mecanismes de distracció emocional que aconseguiran reduir el seu nivell de tensió i l’ajudaran a pensar millor. Quan aconsegueixi calmar-se, pot tornar a enfocar-se a resoldre la situació. Llavors els seus coneixements fluiran i li donaran la solució, ja que són al seu cap. Només ha d’aplicar-los correctament. Perquè, com diu l’escriptor Paulo Coelho, una bona idea és sempre fer una cosa relaxant abans de prendre una decisió important a la seua vida.