La Constitució compleix 40 anys

Avui es compleixen quaranta anys de la Constitució que va ser aclaparadorament votada per la immensa majoria dels espanyols, més del 91 per cent dels catalans, que ens ha permès disfrutar del major període de pau i llibertat, prosperitat, benestar i protecció social de la nostra història i, sobretot, que ha significat la reconciliació definitiva dels espanyols. Durant aquest període, Espanya ha ingressat a la Unió Europea i avui se situa a l’elit dels països desenvolupats i és una democràcia plenament consolidada per garantir la igualtat en drets i llibertats de tots els seus ciutadans. És obligat, doncs, reconèixer la vàlua i grandesa dels nostres pares constituents. Manuel Fraga, Miquel Roca, Solé Tura, Herrero de Miñón, Peces Barba, Gabriel Cisneros i Pérez Llorca, que van saber enterrar trinxeres on alguns s’entossudien a obrir-les de nou.

Com assenyala encertadament el President Mariano Rajoy, la Constitució que van aconseguir acordar els fills d’aquelles dos Espanyes enfrontades està feta des de la responsabilitat, la generositat, la lleialtat amb la Nació i la prudència, per no reiterar els errors del passat. Davant els que s’entossudeixen a mirar al passat, en una memòria històrica que alguns situen on i quan volen, cal recordar que en el més recent, aquesta Constitució ens ha permès superar el terrorisme d’ETA i unes altres dos greus amenaces per a la nostra Constitució democràtica. Dos cops d’Estat.

El primer d’ells, el del 23-F del 1981, i el segon més recent i pròxim en el temps i en el lloc amb motiu de la Declaració Unilateral d’Independència proclamada pel Govern de la Generalitat, que va seguir la violació de les mateixes normes de l’Estatut que emana de la Constitució, amb les lleis de desconnexió dels anteriors dies 6 i 7 de setembre. L’aplicació pel Govern de Rajoy de l’article 155 va permetre afrontar i superar aquests greus desafiaments.

Alguns s’entossudeixen a reformar la Constitució, que en molts casos ni han llegit ni saben el que volen canviar. D’altres addueixen que per raons d’edat no la van poder votar, però fa dos-cents anys que la Constitució dels Estats Units està plenament vigent. Els més incauts creuen que una reforma pot acontentar els que només volen separar-se d’Espanya. La Constitució espanyola està feta per mantenir-se en el temps per evitar la inestabilitat que provoquen majories ajustades i efímeres, com podem veure amb el Brexit, i per això, per reformar-la, es necessiten grans acords ratificats per majories qualificades i procediments garantistes.

Entre altres bondats, la nostra Constitució, a més de garantir l’Estat de les Autonomies més descentralitzat d’Europa, amb unes transferències no sempre exercides des de la lleialtat, protegeix i assegura l’alternança política. Precisament, la vigència de la Constitució es revela ara més necessària que mai en vista dels aldarulls, manifestacions i autèntiques batalles campals contra els resultats electorals que estan organitzant Podem, que és el soci del PSOE en tants Ajuntaments i comunitats autònomes, per evitar el que va passar en altres èpoques. Perquè ja sabem que quan guanya l’esquerra ha votat el poble i quan perd, guanyen els feixistes.

Però com és sabut, també, a Andalusia s’han presentat dos blocs, el del canvi que ha liderat el Partit Popular amb Ciutadans i Vox, que és el bloc constitucional que defensa la unitat d’Espanya, i el dels que governen amb suport de separatistes, Bildu i radicals d’esquerra. El del “turista” dels vuitanta-quatre Diputats que okupa La Moncloa gràcies als Otegi, Rufián, Puigdemont i els molt “centristes” de Podem.

I els andalusos, que representen el vint per cent dels espanyols, han votat, no únicament a favor d’alliberar-se del malson dels trenta-sis anys d’ERO, han censurat també la moció de censura, però sobretot han votat a favor de la Constitució, de l’Estat de Dret i de la Unitat d’Espanya; i la Constitució hi és per emparar i protegir aquesta decisió. I avui tinc l’honor de ser l’únic dels quatre diputats per Lleida que està celebrant al Congrés la Constitució de tots, en la qual espero que se sentin representats molts més lleidatans que els que ens van votar a les passades eleccions generals del juny del 2016. Els quaranta anys de Constitució, quaranta anys de democràcia.