Lleida, ciutat fosca

Una de les percepcions més àmpliament compartides per la ciutadania de Lleida sobre la seva ciutat és que l’enllumenat dels carrers és pobre, que Lleida és una ciutat fosca. Ho és fins al punt que, en algunes zones, la foscor genera no només la incomoditat de no veure-hi prou bé, sinó la sensació d’inseguretat, sobretot fora de l’horari comercial, quan les botigues abaixen la persiana i apaguen els llums dels aparadors. És un problema que afecta alguns llocs amb més intensitat, però és una apreciació que, amb caràcter general, fa gairebé tothom de forma transversal a tots els barris. Com en tantes coses, l’equip de govern diu que els ciutadans ens equivoquem, que som uns desagraïts i que d’aquest tema no en sabem res. De fet, asseguren que el model d’enllumenat públic de Lleida és un referent per a moltes altres ciutats, que venen a visitar-nos per aprendre’n i copiar-nos. Així ho va dir la primera tinent d’alcalde socialista, Montse Mínguez, durant el ple del 30 de novembre passat per argumentar el vot contrari del PSC –que també va tenir la complicitat de Ciutadans i el PP– a una moció del nostre grup municipal que demanava millorar la il·luminació pública dels nostres carrers. Segons va dir, el nostre enllumenat és un model per a molts ajuntaments, ens posen com a exemple en congressos de medi ambient i hi ha cua de responsables d’altres indrets que “venen a mirar i a conèixer el nostre model d’il·luminació” per implantar-lo a casa seva.

La qüestió és que d’ençà de la privatització del servei de l’enllumenat públic el 2014 i de la substitució de les bombetes de gas de sodi per les de tecnologia led, hi ha hagut un descens generalitzat de la qualitat de la il·luminació a la ciutat. La concessionària del servei obté el seu benefici de l’estalvi que sigui capaç de generar en el consum elèctric, fet que explica moltes coses. És per això que la moció que presentàvem demanava auditar el servei prestat per la concessionària UTE Lleida-Llum, fer una anàlisi de la qualitat lumínica de tots els carrers de la ciutat, fer un mapa lumínic de Lleida i, finalment, donar compliment al suggeriment fet pel síndic de greuges de Catalunya per modificar la il·luminació d’aquells carrers on hi ha percepció d’inseguretat per falta de llum.

Aquesta última qüestió, la de la inseguretat, no és menor. Tornar a casa de nit per segons quins carrers amb llum escassa fa por. No hi ha manera de saber qui es pot amagar i amb quines intencions en racons foscos que desapareixerien simplement il·luminant-los millor. Per no parlar de les activitats que, emparades per la foscor, es desenvolupen en determinades zones que els veïns tenen perfectament identificades i que denuncien sense que ningú hi posi solució. El consum d’alcohol al carrer, el botellón, troba també en la foscor la complicitat necessària per dur-se a terme.

Una part del problema deriva de la substitució de les antigues bombetes de gas de sodi per les actuals de led, més sostenibles i de menor consum. Però quan es va fer això sembla que es va ignorar el fet que les bombetes de gas de sodi tenien una potència lumínica superior i feien un radi de llum més ampli. La simple substitució d’una bombeta per l’altra sense tenir això en compte i sense posar més fanals de reforç té com a conseqüència que en molts carrers se succeeixin àrees de llum i altres de foscor. Però, a més, i tal com indicava el doctor Salvador J. Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, el tipus de llum led instal·lat a Lleida no és el més recomanable. Es va optar per la llum blava en lloc de la groga, que presenta diferents problemes que van des d’una major contaminació lumínica fins a efectes negatius en el medi ambient i fins i tot en la salut de les persones. El mes de juliol del 2017 vam demanar que el doctor Salvador J. Ribas intervingués a la comissió de transparència per explicar el contingut d’un treball científic d’Hèctor Linares i codirigit per ell mateix en què alertava de la contaminació per llum blava a Lleida, però la majoria de l’equip de govern i els seus socis habituals ho va impedir.

Lleida necessita fer una reflexió profunda sobre els serveis bàsics que presta als ciutadans a canvi dels seus impostos i cal que des de l’ajuntament es controlin amb més rigor els serveis amb gestió externalitzada. Pel que fa a la llum, el servei és clarament millorable.