La muntanya i els seus reptes

L’Organització de les Nacions Unides va decidir l’any 1992, amb l’adopció del denominat Programa 21 d’Ordenació dels Sistemes Fràgils i de Muntanya, posar de relleu les zones muntanyoses. Una fita que es va culminar quan l’Assemblea General de l’ONU va declarar l’any 2002 com l’Any Internacional de les Muntanyes i l’any 2003 es va declarar el dia 11 de desembre com el Dia Internacional de la Muntanya.

Quina és la raó per la qual és necessari tenir un dia per reflexionar sobre les muntanyes? Podria semblar que és una acció retòrica i innecessària. Però la realitat és que cada dia existeixen més raons per mirar cap a les muntanyes i veure-hi les claus i la resposta a molts dels problemes que afronta el planeta. Sabem que els nostres grans reptes ambientals tenen les seues claus en alguns elements que podem definir amb unes quantes paraules: aigua, aire, energia, aliments. Evidentment en podríem sumar moltes més, però aquestes quatre recullen bona part dels desafiaments que ens presenta el futur.

L’escassetat d’aigua genera una urgent gestió d’aquest recurs imprescindible per a la nostra vida; necessitem regenerar la nostra atmosfera i netejar el nostre aire per l’ús de combustibles fòssils i altres elements contaminants; hem de transitar cap a unes energies netes que frenin el deteriorament del clima; i per descomptat, consumir aliments de qualitat que garanteixin la nostra salut.

Bé, doncs bona part de les respostes a aquests reptes es troben a les muntanyes. El 75 per cent de l’aigua del planeta és en aquestes zones, la major part dels boscos estan en els seus pendents, bona part dels recursos que permeten impulsar les renovables, com l’aigua, la biomassa, el vent i afegiria, milers de cultures ancestrals que tenen les claus per a la gestió d’aquests territoris i que al seu torn han garantit que les muntanyes siguin claus en la preservació de la biodiversitat, amb agricultures sostenibles contrastades al llarg dels segles. I, efectivament, hem de reflexionar què ho fa que les muntanyes estiguin en crisi. Algunes xifres ho evidencien, en termes planetaris els mil milions d’habitants d’aquestes zones es troben entre els més pobres del planeta, l’escalfament global afecta de forma molt directa el futur i els equilibris d’aquestes zones –la desaparició de les glaceres n’és l’evidència.

Els desastres naturals conseqüència d’aquests canvis climàtics tindran un impacte més gran a les muntanyes i, en el nostre cas, les nostres muntanyes, a més, pateixen un profund problema de despoblació i abandonament... Davant d’aquesta situació, una vegada més, hem de dissenyar una política coherent per a aquestes zones, una política que respongui a les necessitats de la població local, que es fonamenti en el respecte a les cultures i que fugi dels tòpics perquè es generi una dinàmica de progrés i sostenibilitat en uns territoris que són d’una gran fragilitat, però que al seu torn s’han convertit en espais claus per al futur del planeta.

És hora d’impulsar grans acords, però també accions concretes. És hora de situar el debat i les polítiques en l’òptica del realisme, cal donar veu als representants dels territoris. A les seues comunitats, fugint de la banalització de determinades modes que han conduït la societat a mirar la ruralitat com un espai marginal i anacrònic. És hora d’abandonar el disneylandisme com a inspiració i clavar de nou els peus a la terra per mirar cap als cims, perquè és on hi ha les respostes a moltes de les nostres preguntes.