Els costos del canvi climàtic

La 24a Conferència mundial sobre el Canvi Climàtic (COP24), que se celebra del 3 al 14 de desembre a Katowice (Polònia), es va obrir amb moltes incerteses. Farà una radiografia dels avenços concrets realitzats i dels compromisos que han d’assumir els estats que van firmar l’Acord de París del desembre del 2105.

Els últims informes de les organitzacions internacionals indiquen que la situació és cada any més alarmant mentre que la finestra d’oportunitats per reaccionar es va reduint inexorablement. Segons l’IPCC, el grup de científics de NNUU, només queden 12 anys per evitar més danys, alguns d’irreversibles. I el pitjor: les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle, que s’havien estabilitzat entre 2014 i 2016, van tornar a créixer el 2017 i el 2018. I per limitar a 2 graus l’augment tèrmic, els estats haurien de triplicar uns esforços que són insuficients. Convé aplicar, sense més demores ni reserves, les polítiques multilaterals i estatals necessàries per dur a terme una més ràpida transició cap a les energies renovables com la solar i l’eòlica, frenar la desforestació, reduir les centrals de carbó, millorar l’eficiència energètica, etc. Però molts països continuen reticents a assumir més compromisos a curt termini.

Existeixen les tecnologies avançades per frenar l’escalfament global, però falta voluntat política. Els líders continuen primant els interessos de determinats interessos econòmics per sobre de la defensa dels béns globals. La decisió unilateral de Donald Trump de denunciar, l’1 de juny del 2017, els Acords de París del 2015 firmats en el seu dia per Barack Obama, va constituir un gran cop. Perquè tota acció comuna esdevé fràgil si no compta amb el ferm suport de la primera economia mundial. I Trump es va tancar a tractar el tema en la recent cimera del G20 celebrada a Buenos Aires. Un mal presagi de cara a la COP24 en la mesura que els 20 països, que totalitzen el 80 per cent de les emissions globals, no acaben de comprometre’s amb els objectius dels Acords de París. Els principals líders del G20 van declinar ser a Katowice. A més, els conflictes monetaris i comercials provocats per Trump no afavoreixen l’enfocament multilateral necessari per resoldre un problema global.

I si els EUA no hi participen, altres països poden seguir els seus passos. El Brasil, la primera economia llatinoamericana i 7è emissor de gasos amb efecte d’hivernacle, serà presidit per Jair Bolsonaro, molt proper a Trump, que va avançar la seua decisió de no acollir la COP25 el 2019. Altres països en vies de desenvolupament es resisteixen a assumir uns compromisos que rebutgen els EUA, fins fa poc el primer emissor mundial de gasos. Avui, la Xina i l’Índia són el primer i tercer contaminants. Però argumenten que els països desenvolupats que van provocar la situació actual haurien ara d’assumir la major part dels costos financers de la lluita contra l’escalfament. La Xina ja transita cap a un model econòmic més sostenible invertint en les energies renovables i la nuclear. Però altres països en desenvolupament continuen prioritzant el creixement econòmic amb un fort impacte mediambiental.

La UE va anunciar, el 29 de novembre, un pla estratègic a llarg termini que prioritza les energies renovables i l’eficiència energètica per aconseguir posar fi a les emissions d’efecte d’hivernacle per al 2050. Implicarà, entre altres mesures, reduir gradualment l’ús dels combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural. Brussel·les planteja que el 2040 no es venguin cotxes dièsel i gasolina, la qual cosa obliga a accelerar els canvis en el sector de l’automoció. Però, tot i així, alguns Estats membres són reticents a comprometre’s. Fins i tot França, que ha vist créixer les emissions de gasos des del 2015, va demorar els seus objectius de reduir-les fins al 2023. Emmanuel Macron pateix un gran desgast polític després de les mobilitzacions ciutadanes contra un impost sobre el combustible decretat precisament en el marc de les polítiques públiques per afavorir la transició energètica.

Els costos polítics, econòmics i socials de la inacció són i seran més alts per a tothom. Principalment per als països més pobres i amenaçats per unes catàstrofes cada vegada menys naturals i més devastadores que afecten tots els continents. Al setembre, un tifó va causar nombroses víctimes a les Filipines abans d’arribar a Hong-Kong. El Banc Mundial va alertar sobre la vulnerabilitat dels països pobres de l’Àfrica, Àsia del sud i l’Amèrica Llatina per raons climàtiques, una situació que degrada les terres i els seus recursos alimentaris, la biodiversitat i provoca conflictes polítics locals i regionals que acceleren les migracions de les poblacions. Però també afecta els països més rics. Els EUA i el Canadà han patit, enguany, els incendis més grans que es recorden. I la multiplicació de catàstrofes afecta la vida i la salut de les persones, malmet les infraestructures i incrementa els costos financers per als governs, les empreses, les companyies d’assegurances, etc. A Katowice es tindrà una de les últimes oportunitats per reaccionar a temps.