Robert Skidelsky

Després de les grans obres de l’economista John Maynard Keynes, després de llargs treballs i de la seva mort l’any 1946, s’havia de veure disminuir llur importància. L’economista Robert Skidelsky, mestre dels aprenentatges de Keynes, va recuperar els orígens de nou, imprescindibles, evitant les polítiques dolentes que venen a països de governs populistes. La bona economia reconeix el deure de protegir la ciutadania i evita tensions, incerteses i desastres. Per tant, els ciutadans han de ser, també, responsables dels seus deures. Cal liquidar el dolent neoliberalisme que va provocar el desastre del 2008. Per a la bona política d’ara, Skidelsky demana urgentment quatre qüestions: els límits polítics i socials de la globalització; la financerització de l’economia real; el paper de la política fiscal i monetària; i la desvinculació entre la retribució i la feina en una era d’automatització accelerada. Com assegura Skidelsky, ho faran malament els defensors del liberalisme.

Aleshores, Skidelsky, bon coneixedor de l’actual política aparcada fora de la UE i del Brexit britànic, ha proposat: organitzar una campanya de votació popular (o un altre referèndum), ja que creu que el cost veritable revertirà la decisió presa el 2016. Una convocatòria de segon referèndum pot fer que el Govern de Londres no aconsegueixi donar suport parlamentari per a l’acord de “divorci” quan arribi a la UE. Plantejar, d’aquesta guisa, una negació a possibilitats que no tenen sortides.

Una segona possibilitat –el 29 de març del 2019– és mantenir el desacord amb EU i crear col·lapses econòmics. No és viable. Una tercera possibilitat és que la ministra britànica, Theresa May, mig dins, mig fora, proposi que, després de la sortida, les dues parts acordin un tracte de lliure comerç per als béns i productes agrícoles, però no per als serveis. El pla presentat en aquests cas, donada la importància de les qüestions agrícoles, es tracta d’un intent d’“herois” per resoldre el problema de la frontera irlandesa.

La quarta possibilitat resulta ser una “variant” del “mig dins, mig fora”. De fet, gairebé aposten que el Regne Unit abandoni formalment la UE. El març del 2019, però, es mantindrà “temporalment” en la unió duanera amb un termini de dos altres anys per negociar l’acord final de separació: “divorciats”. De fet, una sortida tan “tova” enfurismaria els radicals del Brexit, però és ben probable que aconsegueixi aval parlamentari. Seria un triomf del pragmatisme sobre la ideologia. Theresa May ja ha negat que Londres no doni garanties sobre Gibraltar. Tornem-hi.