Conte de Nadal a les municipals

El Conte de Nadal de Charles Dickens (A Christmas Carol, 1843) és una de les històries més reproduïdes i versionades de la història de la literatura universal per fer entendre què és l’esperit del Nadal. El caràcter esquerp i desagradable de l’avar Ebenezer Scrooge, que detesta aquestes festes, s’acaba transformant al final de la història gràcies a la visita de tres fantasmes que li fan entendre que ha de canviar d’actitud. Durant la nit de Nadal rep la visita del fantasma del Nadal del passat, que el transporta als seus anys feliços. Després, la del Nadal del present, que li mostra com, malgrat que esclavitza el seu treballador, aquest i la seva família són capaços de celebrar el Nadal en família tot i la misèria i les privacions. Finalment, el fantasma del Nadal futur li mostra la seva pròpia tomba, abandonada i oblidada per tothom perquè la seva falta de generositat ha fet que la seva desaparició no importi a ningú.

Ara que estem literalment a quatre dies de Nadal, permeteu-me que jugui amb aquest clàssic de Dickens, i que en aquest article els fantasmes de les eleccions vinguin a visitar les forces republicanes de Lleida abans de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019.

El primer dels esperits ens trasllada a la nit electoral del 24 de maig de 2015. Àngel Ros ha guanyat les eleccions, però fa cara de prunes agres. S’ha imposat per només 3.000 vots de diferència en unes eleccions on podien votar 95.000 persones. Ha passat de tenir majoria absoluta amb quinze regidors, a quedar-se amb només vuit. Entre la majoria de les formacions que aconsegueixen entrar al consistori hi ha satisfacció, però no és del tot completa: només per 80 vots la suma de les forces del 155 tindrà majoria absoluta durant aquest mandat. La història hauria pogut ser una altra per una diferència molt escassa. Els 2.419 vots d’una formació que s’ha quedat sense representació per aquests només 80 vots no han servit de res. No han pogut evitar el quart regidor de Ciutadans. El fantasma també fa números i diu als tres partits independentistes que si els seus vots s’haguessin comptat junts en una sola candidatura haurien obtingut 12 regidors i haurien estat la primera força. En canvi, per separat n’han obtingut 11 i han deixat guanyar el PSC amb 8.

Després d’aquest viatge en el temps, en què els republicans reviuen el dolor de veure com la Paeria justifica la violència policial de l’1 d’octubre i com no fa res per evitar l’espoli del Museu de Lleida gràcies a la majoria absoluta del bloc del 155, el fantasma de les eleccions del passat es retira, i arriba el del present. Els agafa de la mà i se’ls endú a la plaça Paeria un dilluns qualsevol. Hi veuen centenars de persones cantant, subjectant papers grocs amb les lletres de les cançons que entonen per reclamar la llibertat dels presos polítics. Entre cançó i cançó senten cridar “unitat, unitat!”.

Cal que esperem el tercer esperit, el de les eleccions futures? Cal que veiem el resultat de la fragmentació del vot independentista en tres o en quatre candidatures diferents o ens ho podem estalviar fent, com va fer l’Scrogge de Dickens, un replantejament a temps? Proposo que totes les forces polítiques republicanes i entitats socials independentistes ens trobem en una cimera conjunta durant la primera quinzena del mes de gener per fer un darrer esforç que serveixi per traduir aquest clam social per la unitat en una candidatura potent i unida. Separats no sumem més que junts. Junts ens assegurarem ser primera força i, per tant, tenir totes les opcions de propiciar el canvi que necessita Lleida després de 40 anys de governs socialistes. No ens podem permetre perdre ni un sol vot republicà per culpa de no ser capaços de trobar un comú denominador per anar plegats. He treballat i continuaré fent-ho mentre sigui possible per aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme. Val la pena que no ens tanquem les portes nosaltres mateixos per falta de generositat o per càlculs equivocats.

El meu desig per al 2019 és la unitat i que Lleida faci el canvi perquè l’esperit del Nadal ens pugui mostrar la Lleida del futur com l’altra capital de Catalunya. Que tingueu un bon Nadal en companyia de les vostres famílies i no deixeu de tenir presents en les vostres celebracions els nostres companys presos i exiliats. Que l’any nou també els porti a ells i a elles la llibertat.