En habitatge, hem anat per feina

En el pla de Govern exposat pel president Quim Torra al Parlament al maig va explicitar que una de les prioritats de l’Executiu català seria l’ampliació del parc públic d’habitatge. Uns mesos després, a l’octubre, durant el Debat de Política General, va reiterar aquesta voluntat. Però no ha estat només una declaració d’intencions. El Govern ha anat per feina a l’habitatge des del primer dia.

Una de les primeres accions que es va dur a terme va ser precisament destinar 250 milions d’euros a la construcció i compra d’habitatges de lloguer social: en primer lloc, una línia de finançament de 110 milions perquè ajuntaments, entitats sense ànim de lucre i del tercer sector en compressin i, una segona, destinada a promotors per construir més de 1.000 habitatges nous que ampliessin el parc de lloguer social. A més, només aquest 2018, l’Incasòl destinarà 30 milions per adquirir pisos per al parc públic de lloguer.

Així que hem posat fil a l’agulla perquè som conscients de la necessitat d’ampliar l’estoc d’habitatges i posar-los a disposició de la ciutadania. Els ajuntaments són els nostres aliats, perquè coneixen de primera mà la realitat del seu municipi i, també en el cas de la ciutat de Lleida, la relació entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament ha estat fluida i productiva. La Mesa d’emergència de Lleida, on es troben representants de les dues administracions, es reuneix mensualment i s’intenta resoldre els casos d’un mes a un altre.

En aquests moments, el nombre de casos pendents de resoldre és baix. La darrera Mesa, celebrada la setmana passada, va estudiar 17 sol·licituds, que estan en diferents situacions, algunes pendents d’informació, d’altres amb habitatges ja designats. Però és un òrgan que funciona, estem ben coordinats i hi ha col·laboració entre les administracions.

Alguns dels habitatges que precisament s’assignen des d’aquesta Mesa d’emergència procedeixen de l’adquisició per tanteig i retracte que exerceix la Generalitat de Catalunya. Fins al moment, a la ciutat de Lleida, s’han adquirit 48 habitatges per aquest sistema, amb un cost d’1,8 milions d’euros. Tots ells es destinen a situacions d’emergència residencial que gestionen els serveis socials. Així doncs, aquests pisos resolen les peticions del mateix ajuntament.

Més enllà d’aquests quaranta-vuit pisos, la gran majoria dels habitatges cedits per entitats financeres a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (108 del total de 133) s’han destinat també a cobrir casos d’emergència que havia plantejat la Mesa. Amb això vull subratllar que la feina que es porta a terme dona resposta als ciutadans.

Tanmateix, encara es poden fer més coses. El Govern té partides pressupostàries reservades per participar en el finançament dels costos d’expropiació d’habitatges buits, una eina que permet la Llei 4/2016. Ja estem treballant amb algun ajuntament important i esperem que sigui efectiva aviat. Desitgem doncs que Lleida se sumi a aquesta eina, igual que al programa 60/40.

Hem anat per feina i encara hi anirem més, col·laborant en projectes com el de la Mariola. En les properes setmanes ens reunirem de nou, Ajuntament de Lleida i Departament de Territori i Sostenibilitat, per explorar com fer-ho: estic convençut que comptarem amb la complicitat habitual.