Per Nadal, persegueix la teua estrella de la felicitat

Permeteu-me en aquestes dates en les quals pesen més els records que el present, que descarreguem de la carpeta de la memòria un spot que ve al cas. En aquest, el psicòleg Rafael Santandreu va reunir i va preguntar a diverses parelles quant de temps havia passat des de l’última vegada en què es van veure fins a la trobada actual –aquestes estaven formades per amics, amigues, pares i fills, excompanys, etc–. Tots tenien dos punts en comú: estaven units per l’afecte i separats per la distància.

Durant l’encontre, veient l’edat que tenien i recorrent a l’estadística, el nostre psicòleg va calcular i va comunicar a cada parella el nombre de vegades que el futur els permetria tornar a trobar-se –una, dos, tal vegada tres. La reacció d’aquests va començar amb gestos d’incredulitat, va passar pels de tristesa i finalment per una voluntat i compromís de canvi que feia impossible el pronòstic de la malvada estadística.

Que l’estrella de Nadal ens il·lumini a tots i eviti el forat negre que moltes vegades ens separa, no només dels que tenim lluny, sinó també dels éssers estimats que tenim al costat.

A la vida i a la feina, actua amb prioritat

Continuant amb la mateixa carpeta de la memòria, podem descarregar també el cas d’aquell professor de filosofia que, deixant sobre la taula un flascó buit, va començar a llançar primer unes pilotes de golf, i preguntant als alumnes com estava el flascó, aquests van contestar que ple. Hi va afegir després unes pedres petites i va obtenir una resposta idèntica, va continuar posant-hi sorra i va obtenir el mateix resultat, per afegir finalment dos vasos de cervesa. El nostre professor provava d’establir un símil entre la gerra buida amb la nostra vida i entre les coses que anava posant dins del flascó i aquelles amb les quals anem omplint el nostre dia a dia. Per demostrar com d’important és seguir un criteri de prioritat focalitzat en la nostra felicitat, que ens porti a posar en primer lloc les coses grans, això és, la família, l’amistat o la salut, i després les més petites i supèrflues. I, en el cas que ho féssim així, el resultat és que a la nostra vida hi hauria espai per al que és veritablement important i quedaria encara espai per a altres aspectes més rutinaris, fins i tot per a aquelles cerveses amb els nostres amics i les nostres amigues.

En dates de tantes marques, no oblidis la marca personal

Aquest Nadal, de descans laboral per a la majoria, de treball intens per als empleats del sector del comerç i de desitjos de pau per part de tothom, ens envaeixen les naus de la publicitat. Vénen carregades de marques, pretenent i aconseguint influir en la nostra voluntat de compra. Al mig de tants llums, mantén la teua encesa, ja que la de les marques s’anirà esvaint i s’apagarà tot just passades les festes de Nadal. La teua, la teua marca personal, cuida-la, protegeix-la, estableix amb ella un engagement emocional, ja que t’haurà d’acompanyar fins al Nadal que ve.