Carta republicana als Reis

Aquesta nit és la de més nervis de l’any per a molts nens i nenes que, després d’haver escrit i enviat la carta als Reixos, se n’aniran a dormir inquiets pensant si demà al matí, quan es llevin, es trobaran amb la recompensa de rebre tot allò que han demanat. La il·lusió de la nit de Reis es contagia també als grans, que ens reflectim en la mirada innocent de la canalla mentre veuen passar la cavalcada esperant establir contacte visual amb algun dels tres reis. Al seu costat revivim aquelles sensacions que van quedant rovellades al ritme que anem acumulant anys i ens atrevim a pensar que també els nostres desigs es poden complir. Com que ser republicà i escriure la carta als Reis pot semblar un punt incongruent, em quedo amb la versió literal de l’evangeli de Sant Mateu, que parla de l’arribada d’uns mags o d’uns savis. Això que fossin reis es va reescriure segles més tard, igual com el fet que fossin tres i que es diguessin Melcior, Gaspar i Baltasar. Com que ens fan més falta els savis que els monarques, apel·lo a la seva màgia per aconseguir coses que ara mateix semblen impossibles. Els demano un judici just per als nostres presos i preses polítiques que acabi amb la seva lliure absolució. Els demano que els exiliats puguin tornar a casa seva amb les seves famílies. Els demano que el govern espanyol faci el pas endavant decidit i valent de seure en una taula de negociació per abordar l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya. I els demano també que ens portin la necessària unitat dels republicans per afrontar un any decisiu per als nostres anhels com a poble.

Per a la resta d’il·lusions, la carta no cal fer-la als Reixos, sinó directament als lleidatans, perquè es tracta d’il·lusions compartides amb ells i que es faran realitat anant de la seva mà. Aquest no és un tema que depengui ni de la màgia ni dels poders de cap rei: és un tema de democràcia, de canvi i d’il·lusió; de valors republicans. Es tracta de fer de Lleida la capital que volem ser i que mereixem ser. Un objectiu que passa per fer molts canvis, entre d’altres, en l’ambició amb què afrontem els reptes de futur col·lectius en contrast amb el conformisme d’una generació de polítics socialistes que, després de quaranta anys, ja estan exhausts, sense idees i sense projecte il·lusionant que sigui creïble. Per tant, el canvi a la Paeria que esperem de cara a les eleccions municipals del mes de maig ens ha de portar a un relleu generacional que trenqui amb les formes de la vella política amb què s’ha governat la ciutat fins ara, a trencar amb el clientelisme, l’opacitat, la improvisació o el malbaratament, per donar pas a la participació, la transparència, la planificació i el rigor.

Que Lleida sigui capital hauria de ser el primer dels desigs de tots. Ser capital vol dir ser la ciutat d’oportunitats que Lleida podria ser si les polítiques que s’hi han fet fossin unes altres. Vol dir aprofitar les condicions objectives que tenim per fer una transformació industrial decidida que sigui l’impuls per a una creació de llocs de treball de qualitat que frenin la sagnia de la fuga de talent de casa nostra i que, com a conseqüència, reverteixin en la dinamització de sectors tan importants com el comerç local, o la vida associativa, cultural o esportiva. Ser capital vol dir exercir aquest rol amb l’àrea de referència del nostre entorn geogràfic més immediat, però fer també una aportació orgullosa al conjunt de Catalunya. Vol dir ser abanderats del nostre patrimoni, tant a conservar-lo i protegir-lo com a compartir-lo amb el món. En aquest sentit, esperem que aquest any sigui decisiu per a la candidatura del Turó de la Seu Vella a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat. Ser capital vol dir, en definitiva, creure’ns que ho som i tenir la il·lusió necessària per fer aquelles polítiques que aconseguiran que els altres també ens reconeguin com a tal.

En aquesta carta alternativa a la que els més petits han enviat als Reixos, demano a la ciutadania de Lleida que es mobilitzi pel canvi, que s’il·lusioni davant la perspectiva d’una Paeria republicana que permeti que mai més sentim la vergonya de ser governats pels defensors de la violència i la repressió del 155, que confiï i participi de la transformació que impulsem una nova generació que entenem la política d’una altra manera. Que siguem capital.