LIDERATGE
Acomodar-se
(*) Vicente Javaloyes és doctor en dret esportiu. Professor INEFC i col·laborador d’INGENIO, leadership school. Exjugador professional d’handbol
Acomodar-se
L’arribada d’un nou any ve precedida d’una sèrie de propòsits a assolir. Objectius que ens exigeixen sortir de la zona de confort i canviar algun dels nostres hàbits. Però això no resulta gens fàcil i la rutina diària va apaivagant l’empenta inicial i la fa quedar en mers desitjos.
L’acció d’acomodar-se té diverses accepcions. D’una banda, podem entendre-la com la capacitat d’adaptar-se a alguna cosa o algú. Per una altra, acostumar-se a una situació, acceptant-la. Això últim passa quan et sents a gust en un lloc o exercint una determinada feina. El que és cert és que allò conegut acomoda. Ens fa conformar-nos amb aquest estatus o situació. Ja ho diu el refranyer espanyol: “El que acomoda, no incomoda.”
Però acomodar-nos ens treu profunditat de visió, ens impedeix créixer i desaprofita l’oportunitat de desenvolupar-nos personalment i professionalment. En les organitzacions cal treballar per evitar la col·locació tant a nivell individual com col·lectiu. I això comporta arriscar, provar coses noves i, en definitiva, innovar.
Quan sortim d’aquesta zona de confort amb tota probabilitat cometrem errors. Estarem incòmodes, insegurs, perquè generarem noves experiències. Estarem treballant sobre paper en blanc, mai abans s’hi ha escrit. Seran moments de pors, en els quals més que mai el treball en equip i l’acompanyament del líder seran fonamentals per seguir endavant. Però també seran moments de satisfacció i millora i segurament d’agradables sorpreses.
Aquestes són algunes de les recomanacions que ajuden a llançar-se cap a allò desconegut:
- Somiar. La capacitat d’imaginació i de visualització potencia la nostra creativitat. Somiar despert no és dolent.
- No tenir por de fracassar.En el fracàs, en l’error, és on es troba l’aprenentatge.
- Evitar les excuses. Assumir la responsabilitat de les nostres pròpies decisions. No recular i afrontar les noves situacions com a veritables oportunitats.
- Buscar la diversió. Afrontar allò desconegut amb alegria, il·lusió i optimisme facilita que ho aconseguim.
- Comptar amb un lideratge valent. És més fàcil endinsar-se en un nou territori si algú va encapçalant l’expedició, obrint pas.
- En un equip els esforços no sumen, sinó que multipliquen. Formar part d’un equip de treball genera energies insospitables.
- Compartir amb els altres les sensacions i resultats que es vagin assolint. Busca les opinions i el feedback d’aquells que t’envolten. Analitza i valora els coneixements i aprenentatges adquirits.
- Porta cordat el cinturó de seguretat. Tampoc no s’ha de “tirar a la piscina sense aigua”. Cal dimensionar els riscos i minimitzar les conseqüències personals i empresarials.
- Recarrega les bateries. No hi ha volta enrere possible. Has d’agafar velocitat i continuar avançant. Sense pressa, però sense pausa i has de confiar plenament en tu i en les teues possibilitats.
- Si tornes a aturar-te, ves amb compte de no caure en la desídia i mantén-te professionalment actiu. El teu cos i ment ho agrairan i així podràs assolir els teus propòsits.
Estic totalment d’acord amb el psicòleg nord-americà Abraham Maslow, quan va afirmar que “un pot optar per tornar a la seguretat o avançar cap al creixement. El creixement ha de ser triat una vegada i una altra; la por ha de superar-se una vegada i una altra”. Estimat lector, fil a l’agulla, tens tot un any al davant.
