Un 2019 amb alts riscos

El 2019 arranca amb moltes incerteses polítiques i econòmiques, confirmades per l’informe publicat el 8 de gener pel Banc Mundial. Queda lluny el 2017, quan la recuperació econòmica semblava deixar enrere els efectes de la crisi financera del 2008. I el 2018 també va començar amb unes bones expectatives que van començar a truncar-se al desencadenar-se els conflictes comercials entre els EUA i la Xina. Donald Trump va confirmar, a l’última cimera del G20, celebrada el novembre passat a Buenos Aires, la seua particular croada proteccionista que té la Xina com a principal punt de mira. Però les seues envestides també perjudiquen els interessos comercials dels seus tradicionals aliats com la UE, el Japó, Corea del Sud i Austràlia. Un greu error geoestratègic dels EUA que afavoreix la imparable reemergència de la Xina com la gran potència mundial. Trump fins i tot amenaça de tancar la frontera amb el seu veí Mèxic malgrat haver imposat una renegociació d’un NAFTA més favorable per als EUA. Es comporta com un aprenent de bruixot determinat a fer saltar pels aires l’ordre internacional vigent.

Els mercats financers temen que continuïn uns enfrontaments comercials entre les dos principals economies mundials que perjudiquen tothom. També les grans empreses nord-americanes tecnològiques i automobilístiques, molt dependents del mercat interior xinès com és el cas d’Apple. Creixen les inquietuds de les borses mundials davant l’aturada pressupostària dels EUA, les discrepàncies entre Trump i el FED, les possibles noves pujades dels tipus d’interès, etc. Un marc complex que condueix a un menor creixement mundial que retreu el comerç i la inversió. I el deute global es va disparar fins al 230% del PIB mundial.

Però l’estratègia de Trump tampoc no li ha servit fins avui per corregir l’alt difícil comercial dels EUA que, l’octubre passat, va assolir els 630.000 milions de dòlars a causa d’una pujada rècord de les importacions i una baixada de les exportacions. I el dèficit comercial amb la Xina va pujar un 15% entre el gener i l’octubre del 2018 respecte al mateix període de l’any anterior. L’economia nord-americana va créixer un 2,9% el 2018, però els desequilibris interns continuen enquistats mentre Trump continua buscant culpables a l’exterior. L’economia xinesa es va desaccelerar l’any 2018 fins al 6,5%, el creixement més baix des de principis del 2009. I les borses del gegant asiàtic van tenir abundants caigudes: l’índex Shenzhen va caure un 34% i Xangai un 25%. I si l’actual treva per entaular negociacions entre els EUA i la Xina no aconsegueix frenar les hostilitats, Pequín respondrà una altra vegada estimulant l’economia, injectant més diners per reactivar el consum intern i unes inversions en més infraestructures que incrementaran l’elevat deute del país. I, si cal, continuarà depreciant el valor del iuan per mantenir la competitivitat del sector exterior.

El conflicte entre els EUA i la Xina perjudica altres economies avançades com el Japó i Corea del Sud, molt dependents del comerç exterior amb el veí xinès. Però, les economies més vulnerables són les dels països emergents d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica, que afronten un doble cop: una apreciació del dòlar que encareix les seues importacions i que ja va provocar una fuga de capitals que va degradar les seues finances i una gradual depreciació del iuan que mina la competitivitat de les seues exportacions davant la competència dels conglomerat xinesos.

La UE creixerà entorn de l’1,5% el 2019. Un any marcat per un incert Brexit i per unes economies endeutades que ja no podran comptar amb les massives injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu. Preocupen les polítiques militars, monetàries i comercials de Trump. Un dòlar fort i un iuan feble també perjudiquen les exportacions de la UE, principalment d’Alemanya. A més, les posicions d’Itàlia i d’altres països centreeuropeus davant de Brussel·les estan minant la cohesió interna de la Unió. I cal continuar vigilant davant de les pressions de la Rússia d’un Vladímir Putin que, igual que Trump, intenta debilitar la UE. El 2019 serà decisiu per al futur d’Europa. Als econòmics cal sumar-hi els riscos polítics que puguin derivar-se del resultat de les eleccions europees que se celebraran els dies 23 al 26 de maig als 27 Estats de la UE. Una pujada del pes dels partits polítics d’extrema dreta, populistes i antieuropeistes al Parlament Europeu podria debilitar encara més les fràgils bases i equilibris que avui sustenten una UE envellida que necessita urgents reformes. El resultat electoral serà clau en la renovació dels principals llocs de les Institucions Comunitàries: la presidència de la Comissió, del Consell i del Banc Central Europeu. Els més influents dirigents empresarials mundials tornaran a reunir-se el dia 22 de gener al Fòrum de Davos. Una altra oportunitat per fer una radiografia de la complexa situació política i econòmica mundial.