Engrunes per a l’N-240

Més enllà de ser ínfims i desoladors per a les comarques de Lleida amb una tendència claríssima a la baixa any darrere any, una de les observacions més preocupants de la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat espanyol –que referma encara més el no a la seva votació des d’una perspectiva territorial– és la desatenció i manca de celeritat per consignar els recursos suficients per atendre una demanda unànime de la comarca de les Garrigues: la duplicació de l’N-240 des de les Borges Blanques fins a Lleida, a fi i efecte de poder disposar d’una via més segura, amb menys congestió i, per tant, amb menys probabilitat de sinistralitat i mortalitat en aquesta carretera.

Una inquietud territorial al clam de Prou morts a l’N-240, que neix de la societat civil i que té el suport manifest de diversos partits polítics i de les administracions de proximitat, des del mateix consell comarcal i ajuntaments de les Garrigues fins a la Diputació de Lleida i que, malgrat la constant interpel·lació, mobilització i denúncia, no avança amb les garanties suficients de consignació pressupostària i calendarització per part de qui en té la màxima competència. A dia d’avui, i després de la insistència del departament de Territori de la Generalitat, les úniques consecucions materialitzades pel Ministeri de Foment són una solució provisional, que no ataca d’arrel el problema, sinó que el centrifuga amb l’aplicació de bonificacions al preu del peatge als vehicles pesants per l’AP-2 de Montblanc a Borges.

I els pressupostos espanyols 2019 no fan més que entretenir una situació límit i desesperada: primer de tot, perquè estem parlant d’un tema que afecta vides humanes; i en darrer terme, perquè perjudica el desenvolupament econòmic d’unes comarques importadores i exportadores de productes de primera necessitat, especialment, del sector primari, eix estratègic de l’economia lleidatana.

La carretera N-240 és una artèria de comunicació imprescindible per als veïns de les Garrigues i també de les poblacions limítrofes, especialment, del Segrià i del Pla d’Urgell, amb vorals estrets i amb nombrosos encreuaments d’accés a finques i camins. Però, és també un enllaç directe i lliure de peatge entre Lleida i el seu port natural, el Port de Tarragona, i, per tant, una infraestructura que reforça les relacions comercials entre les dues demarcacions i també la connectivitat entre les Terres de Ponent i el Corredor del Mediterrani. Ja no serveixen d’excusa les presumibles vicissituds econòmiques d’altres temps en un pressupost que si bé veiem que creix en altres àmbits.

La tensió a la proposta de pressupostos del Govern de Sánchez ha de ser també una mostra d’indignació per la cronificació d’una situació de greuge i desatenció, d’incompliments reiterats i, sobretot, d’impotència de molts usuaris i afectats, especialment, dels familiars de les víctimes mortals de l’N-240.