La majoria dels agents rurals no vol portar armes

En primer lloc ens presentem, ja que segurament no ens coneixeu, som la Secció Sindical al Cos d’Agents Rurals (CAR) de CATAC, un dels quatre sindicats que existeixen al CAR, un dels dos amb més afiliació (...). Us volem fer cinc cèntims del tema del qual més s’ha parlat arran de l’assassinat de dos dels nostres companys ara fa just dos anys; la Seguretat i les Armes.

La nostra Direcció General ha decidit, sempre amb l’excusa de fer-ho per la nostra seguretat, convertir-nos en uns policies de muntanya, però sense consultar-nos quin era el nostre parer al respecte. Som un cos civil, som agents de l’autoritat, però no som cossos de seguretat de l’Estat. La majoria de les nostres tasques tenen un risc d’agressió igual o menor que el que té un metge o un mestre d’escola i, durant els més de 30 anys d’existència del CAR, hem sabut, amb empatia i mà esquerra, resoldre situacions amb certa tensió sense fer ús de la força i l’amenaça.

Ara, a un col·lectiu amb una mitjana de més de 50 anys, el volen convertir en un cos policial de la nit al dia i dotar-lo de porres i manilles per portar al cinturó en totes les nostres actuacions i en determinades tasques obligar tothom a estar capacitat per fer ús d’una arma de foc! La majoria de nosaltres no volem portar armes de foc perquè no les trobem necessàries i ens donen neguit i no seguretat. No som policies ni tenim vocació de ser-ho. Molts companys estan angoixats per aquesta deriva policial, volen continuar fent la feina com l’han fet sempre, almenys la majoria de les nostres tasques, que són exclusivament de gestió (aprofitaments forestals, prevenció d’incendis, seguiment de fauna i flora protegida, etc.) (...).

Som un col·lectiu que té assignada una quantitat d’actuacions diferents enorme i, a més d’una gran diversitat, des de CATAC fa molt anys que demanem una especialització real, perquè és impossible ser eficients i bons professionals amb tanta diversitat de tasques. Ara, a més a més, tenen la genial idea d’obligar tothom, per mitjà del Reglament d’Armes, a portar sempre una porra i unes manilles, quan el risc que tenim de patir una agressió, en la majoria de tasques, és ridícul, i fins i tot obligar tots els agents a estar capacitats per poder fer ús d’una arma de foc en les inspeccions ordinàries de caça. Realment, no se’ns acut res més insegur que obligar algú que no vol a portar una arma de foc. Hem de recordar que no som un cos armat; segons diu la nostra Llei, som un cos que pot utilitzar armes en actuacions molt concretes, i tots els agents rurals quan van accedir al cos sabien que l’ús de les armes de foc era quelcom testimonial.

Des de CATAC tenim molt clar que és impossible i insensat voler transformar un cos fonamentalment tècnic en un de policial, i és del tot inviable voler dotar-nos d’armes i donar-nos a tots la formació necessària per fer-les servir amb un mínim de seguretat i, a més, continuar fent tot el gruix de les nostres tasques habituals. Per això, CATAC va fer una proposta d’especialització al Departament, una proposta a la qual també es van adherir UGT i CSIF. Consisteix en la creació d’un Grup d’Intervenció per fer les tasques que considerem amb més risc d’agressió (aproximadament un 15 per cent, segons la darrera memòria que tenim). Pensem que seria la manera més sensata i segura de treballar, i una molt bona solució pel malestar que està vivint el col·lectiu per la imposició d’unes mesures de seguretat que la majoria no volem i que, a més, creiem que aconsegueixen justament el contrari.

Per acabar aquests “cinc cèntims”, només us deixem una dada: en els darrers 36 anys, només han mort dos agents forestals per arma de foc a tot l’Estat, els nostres dos companys. Aproximadament uns 6.000 agents en 36 anys fent centenars de milers d’inspeccions de caça, i tots sense cap arma de foc! Pensem en el cas contrari, un fet que segurament els nostres dirigents no s’han parat a pensar: si tots aquests agents haguéssim portat arma de foc fent les actuacions d’inspecció de caça, tindríem més morts o menys? Hem de pensar que el fet de tenir armes de foc a la nostra disposició pot provocar accidents al manipular-les, al transportar-les, possibilitat de suïcidis (hi han molts casos de policies i guàrdies civils), etc. Per últim, també és evident que no hem de demonitzar els caçadors per un cas aïllat, perquè un assassí (no pas caçador) hagi mort dos companys, un assassí pot aparèixer en qualsevol circumstància de la vida i, malauradament, en aquest cas, el vam patir nosaltres.