I tot flueix

Els canvis sempre arriben i transformen els escenaris. La meua generació ja no va conèixer els serenos, ni els linotipistes, ni ha enviat telegrames, i les que segueixen no han anat al videoclub, escoltat música de cinta de casset ni trucat mitjançant una cabina de telèfon. I no hi ha dubte que podem recordar amb nostàlgia l’elecció de pel·lícules escodriyant amb atenció les caràtules, pregant que la que elegíem estigués disponible i no llogada, o triar la cara A o B d’una cinta de música rebobinant fins a arribar a la cançó desitjada, o buscant canvi a les butxaques mentre es feia cua esperant el torn per poder trucar. Avui dia, totes aquestes coses les realitzem diàriament des dels nostres telèfons mòbils, que van desplaçar les anteriors opcions perquè la gent les prefereix. Qui ens havia de dir que els vols, els trens o les habitacions d’hotel es reservarien des de les nostres pantalles? Com canta Mercedes Sosa, tot canvia, “el que va canviar ahir, haurà de canviar demà, així com canvio jo, en aquesta terra llunyana”, i és que ho ensenyaven els clàssics, no es pot entrar dos vegades al mateix riu, encara que de vegades ho intentem, per més que la melancolia o els desitjos flueixin.

És legítim defensar les millores laborals, cal fer-ho. I més dels serveis públics que funcionen bé. Però aquesta legitimitat trontolla si s’exerceix la violència per imposar-se, quan uns quants, que no representen el conjunt, actuen de forma vergonyant.

Tenim uns governs molt febles, tant a Catalunya com des de Moncloa, que intenten parar el progrés. Això és un tros de pa per avui, però misèria per demà. L’aigua avançarà encara que el Govern tanqui els ulls i s’amagui sota la manta. Ni tota novetat és sempre millor, ni tota tradició està condemnada a morir. Ho sabem bé els apassionats dels llibres de paper. En moltes qüestions hi ha un gran marge per millorar, però això obliga a canviar l’enfocament de les solucions. Però si a alguna cosa no vull renunciar mai és a ser lliure, a poder decidir on compro, per quin carrer passejo o quin mitjà de transport uso quan més em convé. Aquest és el model social que defenso, el que treballa per la igualtat, llibertat i solidaritat entre tots els ciutadans.