Felicitats, Cerdanya; descansa en pau, Pallars

Fa pocs dies, va aparèixer a tots els mitjans escrits, escoltats i vistos, la notícia d’una nova inversió a la C-16, coneguda com l’Eix del Llobregat. En concret, l’anunci feia referència al desdoblament de la via d’accés a la Cerdanya entre Berga i Bagà, amb un pressupost de 180.000.000 €, una quantitat gens menyspreable.

L’obra consisteix en la col·locació d’una barrera a la mitjana que permetrà, de forma reversible, duplicar el nombre de calçades útils de pujada i baixada, en funció del trànsit. Sembla tractar-se d’una obra de gran complexitat tècnica, que incorpora els més sofisticats sistemes aplicats a la mobilitat viària (es posa com a exemple el Golden Gate de San Francisco com a infraestructura amb el mateix recurs).

Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, l’obra permetrà regular millor els fluxos de trànsit entre la conurbació de Barcelona i la Cerdanya i acabarà o disminuirà exponencialment les cues de vehicles els caps de setmana i, especialment, els ponts i altres dates festives assenyalades. En conseqüència, el temps de trajecte disminuirà i les incomoditats que provoquen les caravanes de vehicles que observem als Telenotícies. Aquesta notícia farà feliços els visitants ocasionals, per exemple els esquiadors; els propietaris de segones residències de la zona, majoritàriament d’alt standing; com també, per què no dir-ho, els soferts habitants permanents de la comarca.Aquesta obra anunciada i programada per ara mateix se suma a un seguit de millores iniciades ja fa dècades amb importantíssims pressupostos: túnel del Cadí, variants a tots els nuclis de població, dobles carrils, etc. Contribuirà i segurament consolidarà un canvi en la permeabilitat cap al Pirineu (almenys cap a una part) i permetrà el creixement socioeconòmic de les comarques que travessa. Així, enhorabona, Cerdanya.

Quina sana enveja que us professa un trempolí, un pallarès, al veure com els poders polítics atenen les justes reclamacions. Perquè governar és prioritzar, governar és prendre decisions i ordenar les demandes. I el Govern de la Generalitat (PdCat i ERC) ha prioritzat, ha decidit que aquesta actuació no admet demora. I ho ha anunciat fins i tot sense haver presentant els Pressupostos.

Nosaltres, els trempolins i els pallaresos en general, fa anys, molts anys, desenes d’anys que esperem un anunci similar: que som prioritaris per l’acció de Govern. I mai no arriba aquest anunci. Quan no és el traçat, és la crisi; quan no, la falta de voluntat; quan no, l’any vinent; quan no, la Intensitat Mitjana Diària... Recordem que als Pallars també hi ha segones residències (menys i de no tan alt estànding), turisme ocasional (no tant i, probablement, de menys poder adquisitiu), estacions d’esquí (per cert, gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat) i també hi vivim una colla de ciutadans (cada cop menys, segons l’IDESCAT), que tot i no patir embussos i retards per arribar a casa, patim la incomoditat de pujar i baixar Comiols amb boira, neu i gel; no tenir variants a Artesa de Segre ni a Agramunt, etc.

Sento enveja, sana enveja, perquè veig que el Govern, quan vol, troba solucions. El Govern, quan vol, troba els diners necessaris per fer projectes de país, i els programa i anuncia, malgrat no tenir el pressupost aprovat. No hi ha hagut l’excusa eterna que sempre hem rebut els pallaresos: que l’obra és molt cara i que mai trobarem recursos ni per a les variants, ni per a la millora de Comiols. Com podem veure, la crisi econòmica que va paralitzar les inversions públiques s’ha acabat almenys a una part del País. El Govern, quan vol, troba les solucions tècniques més adients. El desdoblament anunciat entre Berga i Bagà és d’última tecnologia, a l’alçada de les millors solucions a nivell mundial. Comiols, un port de poc més de 1.000 m d’alçada, continua sent un escull insalvable, una barrera infranquejable, una excusa perfecta per a no fer res i, a més, per enfrontar els pallaresos en la teòrica millor solució. I les variants? Quina dificultat tècnica i d’execució presenten? El desdoblament de l’Eix del Llobregat ens respon aquestes preguntes: no és un problema tècnic (les solucions es troben quan es busquen), no és un problema econòmic (els diners es troben quan es busquen). Quin és, doncs, el problema i quina és la solució? Ben clar: voluntat política, prioritat pressupostària i visió de reequilibri, no només comarcal, sinó nacional.