VENT DE PONENT
Sánchez i les llenties
Resultava estrany que el president Torra es reunís amb el president Sánchez i, parlant novament en nom de Catalunya, li fes entrega d’un document infame que és un recopilatori del seu odi envers la resta d’espanyols i, sobretot, envers els catalans que no pensem com ell. Ara que hem pogut conèixer el contingut del document, sabem que només hi havia exigències nacionalistes, i tornem a veure com el primer continua pensant que el seu únic interès és el de representar una part de Catalunya, excloent més de la meitat de catalans que no hi comparteixen la deriva secessionista.
Però el més preocupant és que Sánchez accepti com a interlocutor de tots els catalans qui sap que, com ell, ocupa la presidència gràcies al suport dels separatistes, amb una llei electoral que li permet governar de forma interina. I si d’alguna cosa ningú no hauria de tenir cap dubte és que el lloc per presentar i explicar aquestes exigències hauria de ser el Parlament i de forma pública, perquè aquest és precisament el lloc del debat dels representants catalans, i si una cosa ja sabem que evita el president Torra és mantenir un debat en el qual l’oposició pugui intervenir sense tallar-los el micròfon.
Perquè en les suposades exigències amb què el president de la Generalitat persevera parlant en nom de tots els catalans, torna a oblidar qualsevol mesura que serveixi per millorar la vida del conjunt, mesures socials, propostes que evitin la pròxima vaga dels treballadors sanitaris, que atengui les peticions d’ALLEM, una excel·lent agrupació d’entitats socials sense ànim de lucre dedicades a la prestació de serveis de suport per a les persones amb discapacitat de les comarques de Lleida, que abaixi les taxes universitàries, que continuen sent les més cares de tot Espanya, o es podria preocupar pel corredor mediterrani i dels trens. Però no li sentiran mai parlar de res de tot això, perquè són temes que l’incomoden, que l’allunyen del seu interès personal, que és compartit amb Sánchez, mantenir-se en un projecte que no se sosté i que així s’allunya del que exigeix tanta gent que està farta de veure com els venen per un plat de llenties, que oblida els milions de catalans que no són separatistes.