‘Campeones’, per anar del cinema al dret

La recent celebració de la festa del cinema espanyol, amb el lliurament dels anomenats premis Goya, ha posat en el primer pla de l’actualitat la cinta titulada Campeones, que explica algunes de les peripècies viscudes per un equip de bàsquet format per persones afectades per algun tipus de discapacitat.

L’obra cinematogràfica ha posat en coneixement de tothom els sentiments i habilitats de les persones que presenten alguna discapacitat, i ha desvelat, al mateix temps, sentiments d’afecte i de comprensió que, sens dubte, ajudaran a canviar cap a l’adquisició d’actituds i comportaments favorables a la inclusió.

Estic segur que la realització, projecció i els premis obtinguts per la cinta comentada han fet més pel coneixement i per l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats, promoguda per les Nacions Unides i signada a Nova York el 13 de desembre del 2006 (diada de Santa Llúcia, discapacitada en el martiri), que molts dels comentaris i articles sobre el seu contingut, apareguts en revistes jurídiques que tenen una difusió molt limitada.

Però no n’hi ha prou amb viure sentiments d’afecte i comprensió vers les persones amb discapacitat. La visualització de la pel·lícula de Campeones ens ha de portar més enllà, a superar la mera consideració afectiva, ancorada en la vivència d’una diferenciació, i passar a un tractament molt més inclusiu i igualitari. Així doncs, no es tracta de viure la diferència, sinó de posar mitjans per tal que no hi hagi diferències.

Això ens ha de portar a considerar el valor de la persona en si mateixa, com a ésser únic, respecte de la qual el Dret reconeix llur personalitat i capacitat jurídica des del mateix moment del seu naixement (art. 211.1 del Codi Civil de Catalunya).

En aquest sentit, diem que la persona humana té personalitat jurídica, i que la conserva fins al mateix moment de la mort. La personalitat és inherent a la mateix persona, i el Dret només la reconeix, sense afegir ni treure’n res.

Naix una persona, i des del mateix moment té personalitat, amb tots els drets inherents a la personalitat.

Una pel·lícula com Campeones ens ha de portar a l’estudi, consideració i respecte dels drets de la personalitat, que no són altres que els Drets Humans Universals, també anomenats Drets Fonamentals, previstos des de cada situació personal individualitzada.Campeones tant pot servir per animar un debat sobre Drets de la Personalitat i les polítiques d’integració social, a l’aula d’una Facultat, com per moure les voluntats cap a actituds respectuoses amb totes les persones, perquè, tots, des del naixement, som portadors de Drets Fonamentals.