La reivindicació d’una xarxa ferroviària renovada i pròpia

Un dels índexs que assenyalen el nivell de benestar de les societats és el de la qualitat de les xarxes de comunicació, i especialment les del transport ferroviari. Tenir una xarxa adaptada a les necessitats del segle XXI sembla que hauria de ser el més lògic, però, malauradament, això no és així a les nostres comarques. Invertir poc en infraestructures té com a conseqüència tenir uns transports envellits, no renovats, i que, per tant, deixen de ser competitius comparats amb altres alternatives de transport.

A Catalunya, la reclamació del traspàs total del servei de Rodalies ve de lluny. Els retards que acumulen els trens gestionats per Adif són nombrosos, igual que ho són les incidències tècniques que es produeixen dia sí, dia també. Però més problemàtic és veure com línies com la malaurada Lleida-Manresa ens podria transportar a principis del segle XX pel que fa a la rapidesa i confort amb què fa el recorregut, degut a la baixíssima qualitat mateixa de la línia (42 incidències registrades durant l’any 2018).

L’informe El sector de la mobilitat ferroviària a Catalunya, elaborat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat de Catalunya, el juliol de 2018, apunta clarament a la necessitat d’una inversió important en el sector ferroviari, ja sigui pel canvi de paradigmes amb les smart cities, la mobilitat sostenible, la innovació en el transport de mercaderies o la utilització de nous materials, si volem ser competitius.

La gairebé nul·la inversió que els diferents governs espanyols han anat fent a Catalunya en les darreres dècades ha suposat que, en l’actualitat, ens trobem amb una xarxa de transport ferroviari que no es correspon al que, des de la Diputació de Lleida, entenem que ha de ser un servei públic en condicions i adaptat a les necessitats de la ciutadania.

La nostra implicació i suport al territori és absoluta i és la nostra raó de ser. Els alcaldes de les localitats lleidatanes per on té estació aquesta línia –que va viure el passat dia 8 un lamentable accident mortal amb el xoc frontal de dos trens a l’altura del baixador de Castellgalí– han dit prou. Consegüentment, des de la Diputació de Lleida i, per extensió, des del territori, exigim que es doti d’inversió econòmica aquesta línia i tota la xarxa ferroviària i que es traspassin –amb la dotació econòmica adequada– totes les competències a la Generalitat, per tal de gestionar de forma més propera i directa una infraestructura que necessita una atenció molt acurada.

És per això que el passat dia 12 de febrer ens vam reunir a la Diputació els màxims representants dels municipis amb parada de la línia Lleida-Manresa per començar a prendre decisions respecte a què cal fer. La trobada va servir per fer un front comú que gestionarem a través de la Plataforma en Defensa del tren Lleida-Manresa, la qual tornarem a activar i on també volem recuperar els consells comarcals, els sindicats i les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega, entre altres agents del territori. Des de fa setmanes, ja estem mantenint trobades amb la conselleria de Territori i Sostenibilitat i també hem demanat una reunió urgent amb el Ministeri de Foment.

Si volem ser una societat moderna i avançada, hem de ser capaços de continuar essent competitius en àmbits com el del transport. Hem d’apostar pel nostre territori i això també es concreta a demanar i exigir a totes les administracions que atenguin reclamacions justes i necessàries.