Cap a una nova estratègia industrial europea

La Comissió Europea va confirmar, el 7 de febrer, la desacceleració de la zona euro. El novembre del 2018 havia previst un creixement econòmic de l’1,9% per al 2019. Ara, l’ha rebaixat a l’1,3%. Les incerteses continuen. I persisteixen tres riscos que enfosqueixen el panorama internacional: les tensions comercials internacionals entre els EUA i la Xina, el menor creixement del colós asiàtic i un incert Brexit.

Donald Trump juga fort en les negociacions amb Pequín. Una aposta que li va donar bons resultats per renegociar al seu favor tant el NAFTA amb Mèxic i el Canadà com l’acord de lliure comerç amb Corea del Sud. Però amb el colós xinès és diferent. Trump li exigeix reduir l’alt dèficit comercial, posar fi a les pràctiques il·legals o deslleials per apropiar-se les tecnologies alienes, la pirateria industrial i unes massives subvencions als conglomerats xinesos, que desvirtuen la competència internacional. Les pressions arriben quan el PIB xinès, segons les estadístiques xineses, va créixer només un 6,6% el 2018. Una xifra altíssima per als ulls occidentals però que resulta ser la més baixa a l’Imperi Mitjà des del 1990. Mentrestant, creixen els nervis entre les multinacionals nord-americanes, europees, japoneses i sud-coreanes, molt dependents del mercat xinès. La Xina ja representa el 18% de l’economia mundial.

A Europa continua amenaçador el fantasma d’un Brexit dur quan s’atansa el 29 de març. Una sortida caòtica del Regne Unit, a més d’un fracàs polític, tindria uns greus efectes econòmics que aguditzarien els problemes ja existents en diversos països comunitaris. I també s’atansen unes incertes eleccions europees al maig.

L’economia alemanya, penalitzada per les incerteses internacionals, va créixer un 1,5% el 2018 i podria fer-ho sols un 1,1% el 2019. Alemanya va gaudir d’una bona salut gràcies a uns alts excedents fiscals i comercials, un mercat laboral dinàmic i una extensa i densa xarxa d’empreses multinacionals i pimes orientades als mercats exteriors. El superàvit comercial alemany va arribar als 227.000 milions d’euros el 2018. Però el 2019 va començar marcat pel descens de les exportacions a causa de la menor demanda xinesa i a la caiguda de la producció automobilística.

Alemanya revisarà el seu model econòmic, excessivament dependent del sector exterior i de l’automobilístic en particular. A més és un país envellit que afrontarà falta de mà d’obra, malgrat haver obert en els últims anys unes portes a l’entrada d’emigrants extracomunitaris que, per raons polítiques, podrien tancar-se en part. Berlín hauria de reorientar l’excés d’estalvi intern per destinar-lo a invertir més en el seu país i també en la zona euro. Alemanya necessita una Unió Europea més integrada políticament i econòmica. Haurà de sumar esforços amb França i altres països compromesos amb la UE i l’euro, una estratègia encara més necessària després del Brexit. Una Europa dividida no podrà mai plantar cara als EUA i la Xina, cada vegada més proteccionistes.

Alemanya reacciona i també està disposada a protegir-se. El ministre d’Economia, Peter Altmaier, va presentar el 5 de febrer un document sobre Estratègia industrial nacional per al 2030 amb unes noves directrius per afavorir una més activa política industrial alemanya i europea capaç d’afrontar els canvis provocats per l’acceleració de la mundialització i la innovació, l’increment de les intervencions estatals i la crisi del multilateralisme. Fins i tot proposa que l’Estat pugui intervenir, també financerament, per protegir els sectors econòmics estratègics clau com el numèric, principalment la intel·ligència artificial, els cotxes elèctrics i les bateries, però també l’acer, l’alumini i el sector ferroviari. Està en joc la sobirania tecnològica i industrial i els llocs de treball industrials davant dels poders exorbitants dels grans grups nord-americans i xinesos. El ministre alemany defensa la creació de “campions nacionals i europeus” competitius i capaços de resistir la ferotge competència internacional i suggereix modificar si cal els drets alemany i comunitari per poder competir “de tu a tu” en els mercats mundials. Alemanya compta amb el suport de França. Després del recent veto de Brussel·les a la fusió de Siemens i Alstom, els ministres alemany i francès Peter Altmaier i Bruno La Maire van publicar el 9 de febrer a Le Monde i Der Spiegel l’article Adaptar el Dret Europeu de la Competència. Creuen necessari moderar la rigidesa del dret comunitari de la competència, pensat per ser aplicat dins del marc de la UE, com a part de l’estratègia per afrontar les noves regles de joc mundial que intenten imposar els grans grups d’altres economies avançades i emergents. El veto de Brussel·les a la fusió Siemens-Alstom va enfurismar Berlín i París, que ja preparen la contraofensiva.